dimarts, 21 d’agost de 2018

El president ha desaparegut


Avui entrarem per la porta del darrera de la Casa Blanca, un edifici que guarda molts secrets sobre la política dels Estats Units d’Amèrica i com aquests afecten al món sencer i alhora també hi conviu un home amb la família.

El president Jonathan Duncan ens mostrarà les llums del personatge públic i les ombres que s’allarguen a la intimitat.

El president ha desaparegut es un thriller que ens presenta Columna escrit a quatre mans i per dos personatges de pes.

Bill Clinton, 42è president del Estats Units d’Amèrica i James Patterson, un escriptor més que brillant amb algunes de les seves novel·les portades a la gran pantalla. Aquesta vegada no és una excepció ja que Showtimes n’ha comprat els drets. 

Dos homes amb moltes coses en comú a la seva vida que han unit experiències i vivències per crear un thriller trepidant que atraparà al lector i que de manera no gaire subtil ens farà reflexionar sobre la importància d’internet i com la població en depèn a la vegada que donarà alguna que d’altre classe moral i ètica sense oblidar es idees claus com el patriotisme, la integritat fins i tot arribant a criticar certs aspectes del propi president (un fet que no creia possible en una novel·la escrita per un president).

Una historia molt dinàmica, amb capítols molt curts i que ens enfrontaran a un atac cibernètic “Edat mitjana” i com el president serà atacat per totes bandes quedant-li com a única i viable opció desaparèixer per poder treballar des de les ombres.

Les càmeres s’enfrontaran, els periodistes seran punyents i sagnants, però tots s’acabaran preguntant on és el president, l’han segrestat?, ha fugit?, és un traïdor?, és mort?

Per descobrir com aquest home s’enfrontarà a una gran crisis us haureu de perdre entre les seves planes i gaudir d’una veritable aventura.

La prosa és fluida, els autors no donen puntada sense fil i ens van embolicant en una conspiració, en canvis de bàndols, dones fatals i personatges secundaris de luxe, sense oblidar les lectures amb doble sentit discretes però esmolades i els girs inesperats.

Personalment no m’esperava que fos tan bo, per una banda es cert que James Patterson és un mestre, però vaig pensar que dominaria la veu de Bill Clinton i la veritat és que hi ha un equilibri, no destaca una veu per sobre de l’altre, alguns aspectes del protagonista podrien ser autobiogràfics però queda perfecte.

A vegades és molt grat tenir sorpreses tan positives. Senzillament impecable.