Avui
entrarem per la porta del darrera de la Casa Blanca, un edifici que guarda
molts secrets sobre la política dels Estats Units d’Amèrica i com aquests
afecten al món sencer i alhora també hi conviu un home amb la família.
El
president Jonathan Duncan ens mostrarà les llums del personatge públic i les
ombres que s’allarguen a la intimitat.
El president ha
desaparegut es un
thriller que ens presenta Columna
escrit a quatre mans i per dos personatges de pes.
Bill Clinton, 42è president del Estats Units d’Amèrica
i James Patterson, un escriptor més
que brillant amb algunes de les seves novel·les portades a la gran pantalla.
Aquesta vegada no és una excepció ja que Showtimes n’ha comprat els drets.
Dos
homes amb moltes coses en comú a la seva vida que han unit experiències i
vivències per crear un thriller trepidant que atraparà al lector i que de
manera no gaire subtil ens farà reflexionar sobre la importància d’internet i
com la població en depèn a la vegada que donarà alguna que d’altre classe moral
i ètica sense oblidar es idees claus com el patriotisme, la integritat fins i
tot arribant a criticar certs aspectes del propi president (un fet que no creia
possible en una novel·la escrita per un president).
Una
historia molt dinàmica, amb capítols molt curts i que ens enfrontaran a un atac
cibernètic “Edat mitjana” i com el president serà atacat per totes bandes
quedant-li com a única i viable opció desaparèixer per poder treballar des de
les ombres.
Les
càmeres s’enfrontaran, els periodistes seran punyents i sagnants, però tots
s’acabaran preguntant on és el president, l’han segrestat?, ha fugit?, és un
traïdor?, és mort?
Per
descobrir com aquest home s’enfrontarà a una gran crisis us haureu de perdre
entre les seves planes i gaudir d’una veritable aventura.
La
prosa és fluida, els autors no donen puntada sense fil i ens van embolicant en
una conspiració, en canvis de bàndols, dones fatals i personatges secundaris de
luxe, sense oblidar les lectures amb doble sentit discretes però esmolades i
els girs inesperats.
Personalment
no m’esperava que fos tan bo, per una banda es cert que James Patterson és un
mestre, però vaig pensar que dominaria la veu de Bill Clinton i la veritat és
que hi ha un equilibri, no destaca una veu per sobre de l’altre, alguns
aspectes del protagonista podrien ser autobiogràfics però queda perfecte.
A
vegades és molt grat tenir sorpreses tan positives. Senzillament impecable.
