Quan érem feliços

Per Àngela Sánchez Vicente

Un dels grans objectius de La Petita Llibreria per aquest estiu era fer lloc entre les novetats per tal de presentar-vos llibres que es varen donar a conèixer abans de la nostra existència o bé començar sagues que tot i ser vigents tenen uns inicis remots en el temps. 

El nostre objectiu sempre ha estat donar als nostres lectors grans novel·les escrites per grans autors i en el dia d’avui volem tornar al present Quan érem feliços el debut literari del periodista Rafel Nadal.

Aquesta obra meravellosa en que l’autor ens narra amb una proximitat extrema la seva visió i vivència de la seva infantesa traduïble a tot allò que l’entorn català i la burgesia que li és contemporània va viure. 

Petits detalls, grans personatges i moltes píndoles de retrats de família són els fonaments per construir una obra que val la pena ser paladejada sense presses per tal d’absorbir-ne tota la seva essència, les accions, el marc històric, les tradicions, el retrat familiar i tot allò que ens transmet a nivell personal.

Particularment crec que l’autor ens regala una obra digna del Premi Josep Pla 2012 a més d’un gran respecte vers el seu públic. En aquest llibre es despulla com a persona i ens deixa veure escletxes dels seus espais, de les seves malifetes, de les seves relacions personals i l’historia d’una nissaga que ens ha enamorat.

Si alguna cosa té el llibre és un gran sentit fotogràfic, en més d’un fragment he vist relats que es comentaven a casa del que feien els pares de joves o el que els avis els havien de consentir i patir, és com una xerrada amb un amic de sempre però amb una profunditat que t’atrapa i et convida a entrar a compartir el seu món.

Un món que podem gaudir gràcies a Destino i que per més garanties avui ja va per la seva 6ª edició. No és gens d’estrany el seu èxit: llocs que tots els catalans coneixem, personatges que els podem manllevar a la nostra família i escenes que despullen l’home que s’amaga rere les cròniques periodístiques que signa.

M’ha sorprès com a lectora dels seus escrits en que la objectivitat i la distància en són la clau el fet que ell mateix ens ofereixi la clau que obra la porta als seus secrets incloent les fotografies familiars que culminen de sentit i significat tan meravellós relat.

És un dels llibres que pots recomanar a tot tipus de lector sense por d’equivocar-te i amb la garantia que després de la seva lectura emocionant i alhora emotiva recorrerem a la seva segona obra Quan en dèiem xampany. 

Crec que el millor serà que ell mateix es presenti i que vosaltres no falteu al seu encontre. Crec que no hi ha millor lloc per perdre’s de la rutina d’aquestes vacances!

Us animeu a recordar aquells moments d’ingenuïtat, coratge, valentia i inconsciència en que sense tenir masses coses materials érem feliços? Vinga, som-hi!