dilluns, 20 d’agost de 2018

Proleterka


Editorial Les Hores ens presenta la seva darrera publicació Proleterka de l’autora italiana Fleur Jaeggy, una obra publicada al 2001 i guanyadora de diversos premis com  el Premi Donna Città di Roma (2001), el Premi Vailate Alberico Sala (2001), el Premi Viareggio (2002) i el Premi Vittorini (2002).

Aquesta historia comença en un present i ens transporta al passat, als records d’un viatge cap a la terra dels que venen a trobar-nos tard, els morts.

En Johannes i la seva filla embarquen al Proleterka, un vaixell amb nou eslau i una estrella vermella a la seva gran xemeneia, en aquest vaixell viatgen sobretot turistes alemanys que visitaran Grècia.

Tota la novel·la és una contradicció per al lector, diu més en els seus silencis i pauses que amb el que trobarem en lletra escrita.

La nostra protagonista, una jove adolescent, no té nom, és un personatge fred, amb emocions silencioses com el mar tranquil que els envolta, tots els personatges són distants encara que podríem destacar en Johannes com aquell que entre línies ens mostra algun sentiment.

Pare i filla són desconeguts, ella ha viscut amb l’àvia i aquest viatge li ha de servir per conèixer el seu pare i alhora descobrir la vida, una iniciació al sexe sense sentiment, un comiat, la mort i podríem parlar d’un misteri.

De la prosa podem destacar la seva intensitat, la seva capacitat per commoure’ns i la pulcritud amb la qual l’autora es capaç de en poques paraules dir molt més del que llegim.

El tempo es pausat i la trama lineal encara que des del principi sabem un desenllaç, aquest fet m’ha fet veure l’evolució de la protagonista i com en el fons i per mitjà d’un clau sent la necessitat de recuperar quelcom tangible i físic sobre el record i la figura del seu pare.

Tot això no seria possible sense la gran tasca de traducció d’Anna Cassassas i Figueras i des d’aquí li volem agrair.

Una novel·la lleugera en pes, d’aquelles que podem portar a sobre a qualsevol lloc però que un cop comencem a llegir va pesant més en les nostres mans, una historia molt vívida sobre com pot ser de difícil relacionar-se amb els altres i tot allò que queda amagat de portes endins en una família qualsevol.

Certament, al pot petit hi ha la bona confitura, encara que en aquest cas una mica amarga.