Editorial Les Hores ens presenta la seva darrera
publicació Proleterka de l’autora
italiana Fleur Jaeggy, una obra
publicada al 2001 i guanyadora de diversos premis com el Premi Donna
Città di Roma (2001), el Premi Vailate Alberico Sala (2001), el Premi
Viareggio (2002) i el Premi Vittorini (2002).
Aquesta
historia comença en un present i ens transporta al passat, als records d’un
viatge cap a la terra dels que venen a trobar-nos tard, els morts.
En Johannes
i la seva filla embarquen al Proleterka, un vaixell amb nou eslau i una
estrella vermella a la seva gran xemeneia, en aquest vaixell viatgen sobretot
turistes alemanys que visitaran Grècia.
Tota la
novel·la és una contradicció per al lector, diu més en els seus silencis i
pauses que amb el que trobarem en lletra escrita.
La nostra
protagonista, una jove adolescent, no té nom, és un personatge fred, amb
emocions silencioses com el mar tranquil que els envolta, tots els personatges
són distants encara que podríem destacar en Johannes com aquell que entre
línies ens mostra algun sentiment.
Pare i filla
són desconeguts, ella ha viscut amb l’àvia i aquest viatge li ha de servir per
conèixer el seu pare i alhora descobrir la vida, una iniciació al sexe sense
sentiment, un comiat, la mort i podríem parlar d’un misteri.
De la prosa
podem destacar la seva intensitat, la seva capacitat per commoure’ns i la
pulcritud amb la qual l’autora es capaç de en poques paraules dir molt més del
que llegim.
El tempo es
pausat i la trama lineal encara que des del principi sabem un desenllaç, aquest
fet m’ha fet veure l’evolució de la protagonista i com en el fons i per mitjà
d’un clau sent la necessitat de recuperar quelcom tangible i físic sobre el
record i la figura del seu pare.
Tot això no
seria possible sense la gran tasca de traducció d’Anna Cassassas i Figueras i des d’aquí li volem agrair.
Una novel·la
lleugera en pes, d’aquelles que podem portar a sobre a qualsevol lloc però que
un cop comencem a llegir va pesant més en les nostres mans, una historia molt
vívida sobre com pot ser de difícil relacionar-se amb els altres i tot allò que
queda amagat de portes endins en una família qualsevol.
Certament,
al pot petit hi ha la bona confitura, encara que en aquest cas una mica amarga.
