Per Maria Valle Viña
Avui, dins la setmana del llibre en català, us presentem
un llibre que podem considerar un clàssic, d’una de les grans escriptores en
llengua catalana. Es tracta de Mirall
trencat de Mercè Rodoreda que
ens presenta la editorial Club Editor
Jove.
Mirall trencat és una novel·la dividida en tres
parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols.
Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... un retrat de família
al llarg de tres generacions i un imponent retrat de dona amb la figura de
Teresa Goday. Tot això molt ben contextualitzat en una Barcelona que com els
personatges i la història va canviant, ja que comença a principis del segle XX
i acaba després de la Guerra Civil Espanyola.
Mirall Trencat és una obra coral, on un seguit de
personatges tenen relació entre sí pels llaços familiars i personals. Formada
de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall
esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de
petits fragments de les vides que descriu.
Donat l’èxit de
la novel·la l'any 2001, Mirall trencat fou portada a la
televisió. On tot comença així:
Mercè Rodoreda és l'escriptora contemporània que
més projecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX; totes
les obres han estat traduïdes i han rebut una bona acollida per part de la
crítica de tots els països on han editat.
És la novel·lista
més important de postguerra, autora de la novel·la catalana més aclamada de
tots els temps, “La plaça del Diamant” (1962), que es pot llegir actualment en
més de vint idiomes i que també trobarem amb l’editorial Club Editor Jove, entre d’altres obres com “El carrer de les
camèlies”, “Jardí vora el mar”, “Quanta, quanta guerra” i “La mort i la
primavera”.
Mercè Rodoreda comença a escriure contes per a
revistes, i més tard, es dona a conèixer
gràcies a Aloma (1938), amb la qual
guanya el premi Crexells. Exiliada primer a diverses localitats de França i
després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya
el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.
A meitat dels anys setanta
retorna a Catalunya, on acaba la novel·la Mirall
trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Quanta, quanta guerra, al 1980, any en què li és atorgat el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions,
en homenatge a l'autora.
Mirall trencat, doncs, amb un gran simbolisme, un
to apassionat i un estil que trobem en pocs llibres, és una novel·la per
gaudir, tot un plaer per tots aquells a qui ens agraden els clàssics de la
literatura catalana i en general, les novel·les en majúscula.
