En parlar-vos de l’exitosa saga de Suzanne Collins, Els jocs de
la fam, publicada en català per Estrella Polar / Fanbooks i labutxaca, no seria gens
just que us expliqués tot l’argument o que sense voler us deixés anar un
spoiler, encara que a aquestes alçades de la pel·lícula poc spoiler hi ha. Per
tant us diré el més imprescindible sobre l’argument i potser algun detall sucós
sobre els personatges, però no gaire més, perquè crec que aquesta trilogia val
la pena llegir-la, no és el mateix veure la pel·lícula que llegir el llibre, us
perdreu molts detalls.
Reconec que té moments més àlgids i moments que s’allarguen massa, que
potser algunes descripcions no caldrien ser tan extenses i anar més directe al
gra, però tot això ha creat una obra molt addictiva i rodona.
La Suzanne Collins te molt talent i us deixarà amb el cor encongit
en molts moments, us arrencarà una rialla irònica en d’altres i fins i tot és
possible que en cert moment de l’últim llibre L'ocell de la revolta us
caigui alguna llàgrima. I és que l’autora ha sabut tocar tots els punts
sensibles que pot tenir una persona, parla de sentiments profunds com la ira,
l’amor, la família, la venjança i la set de justícia.
¿D’on va sorgir la historia? L’autora assegura que es va inspirar mentre
feia zàping entre un reality, que aquí condueix la Milà, i les noticies on hi
havia escenes de guerra. Coneixent aquesta dada, imagineu-vos quina combinació
més explosiva en pot resultar.
Els jocs de la fam se’ns planteja una visió d’un futur gens
prometedor per la majoria de la societat, on un cop l’any dotze nois i dotze
noies es veuen obligats a participar en un reality on només pot sobreviure un,
mates o et maten.
La societat està dividida en el Capitolí, la ciutat del benestar i 12
sectors coneguts com a districtes on la vida és molt dura. Per demostrar el
poder del Capitolí, i en compensació per revoltes passades, cada any es duen a
terme “jocs”, en que una parella de cada districte triats a l’atzar estan
destinats a morir. Però aquesta vegada tindran sorpreses, des del moment en que
al districte 12 una noia es presenta voluntària per ocupar el lloc de la seva
germana petita, escollida com a participant.
La Katniss Everdeen prefereix morir que veure morir, però dins seu hi ha
una gran supervivent. El noi del seu mateix districte que l’acompanya és en
Peeta, el fill del forner. Els dos marxaran cap als jocs acompanyats per un
antic guanyador del seu districte, en Haymitch. I ja no us dic més, només un
apunt, preneu nota dels personatges següents: en Gale, la Rue i en Cinna.
En Flames, el segon llibre de la saga, es convoca el “Vasallaje de los veinticinco”.
Cada vint-i-cinc anys es fan uns jocs especials, i després de l’ofensa que ha
rebut el Capitoli de part de la Katniss, es decideix que hi participin
guanyadors dels jocs d’anys anteriors, deixant-la a ella a primera fila de nou.
Si els jocs en si són perillosos d’aquesta és molt probable que no en surti amb
vida.
La revolta social ha pres com exemple la Katniss i el seu amulet, un
sinsajo, com a insígnia d’una revolta de la que ella encara no sap res. Aquesta
vegada el problema és que la majoria dels participants són amics entre ells i
ja hi ha aliances prèvies. La Katniss contarà de nou amb en Peeta i altres
aliats rebels. Els nous personatges a tenir en compte seran en Finnick, la
Mags, la Johanna i la parella formada per Beetee i la Wiress.
Al final dels jocs, el Capitolí veu com les coses se li escapen de les
mans, i els rebels rescaten la Katniss i algun altre guanyador, mentre que el
Capitoli i el seu president Snow fa el mateix amb el Peeta i d’altres. A partir
d’ara coneixerem un escenari nou.
La trilogia arriba al final amb L'ocell de la revolta. La revolució
ha començat a tots els districtes i la Katniss descobreix com ha estat
manipulada tant pels uns com pels altres, a partir d’ara només tindrà un
objectiu, salvar el seu company, en Peeta i matar el president Snow. Sap que
tots els dirigents la volen morta, però quin preu hauran de pagar? Ella serà el
Sinsajo, el símbol de la rebel·lió… però dins seu només sap que no pot confiar
en més que en uns poc i que aquest motiu els col·loca a tots en un punt de
mira, fins i tot a la seva estimada germana Prim.
En la conclusió aprendrem que més val tenir un enemic de cara i declarat,
que un enemic que et fa el llit i et clava la sageta per l’esquena. La pregunta
que ens queda al final, és la que ens ha acostumat en Peeta: Real o no?
Molt pocs queden en peu, però encara que el final és força dolorós deixa un
espai per un demà amb esperança.
Sobre aquest argument de base es construeix la trilogia de Collins. Una
saga que en principi anava dirigida a un públic més aviat adolescent però que
ha acabat atrapant lectors de totes les edats. I és que de Els jocs de la
fam se’n poden extreure moltes lectures socials, polítiques, crítiques a la
cultura de l’espectacle o a les estructures del poder.
L’addictiu és que l’autora ha sabut fer-ho presentant els seus llibres amb
una només aparent lleugeresa, al voltant d’una trama que parteix de l’amor,
l’amistat i l’instint de supervivència, però que amb una estructura de capítols
amb final clau que t’obliga a seguir girant fulls, arriba a tocar aquests
altres grans temes importants.
Avui
dia 3 de juny i en una època molt distòpica arriba una nova entrega d’aquesta
gran saga “Balada d’ocells i serps”
us espera a les vostres llibreries.
