Per Àngela Sánchez Vicente
Acabo de tancar el llibre Merrick on s’explica La veritable
i meravellosa història de l’home elefant i realment no sé que escriure.
És un sentiment positiu doncs quedar-se en blanc perquè
en realitat tens massa coses positives a dir és el millor que et pot passar
després d’una lectura.
Aquest cop en Lluís
Prats s’ha passat i ha teixit una biografia que és extremadament sensible i
curosa que aconsegueix deixar-nos bocabadats i amb el cor en un puny. De ben
segur que els lectors al acabar la narració desitjaríem dir-li unes paraules al
Joseph o simplement fondre’ns en una emotiva abraçada.
És simplement pensar en totes les penúries que va haver
de passar per ser diferent i se’m posen els pèls de punta, realment el malalt
no era ell sinó la societat.
Us advertim que descobrireu un amor profund entre la seva
mare i ell que us omplirà de joia i us mostrarà l’amor de mare i la
incondicionalitat de l’amor veritable i profund alhora que sentireu molta ràbia
vers tots els que al llarg de la seva curta vida el van tractar malament i el
van ridiculitzar. Tots aquests homes detestables només deixaven palès que el
que tenia de gegant o elefant era el seu cor.
Creia que del Joseph Carey ja s’havia dit tot o que la
pel·lícula era una manera molt directa de connectar amb la historia d’aquest
jove però la veritat és que aquest llibre és tot un elogi a aquest personatge
històric que sense voler-ho ens ajuda a qüestionar-nos la nostra condició
humana vers els altres o cap a la diferencia.
Et fa pensar i molt... Inclús en algun fragment m’he
sentit malament per ell i pels que li feien passar les de Caín.
En general tracta de manera molt respectuosa i minuciosa
la historia d’aquest nano que va néixer amb gran deformitats.
Ara sabem que va patir la Síndrome de Proteus i a més neurofibromatosi de tipus
I i la seva millor medecina va ser l’amor de la mare i tot el llegat que ella
li va deixar.
Li va ensenyar que ser diferent no era ser millor ni
pitjor, que la seva bondat havia de ser la moneda amb la que pagués les
injustícies i el va ajudar a conformar una personalitat bondadosa, humil i molt
coratjosa.
Al morir la seva adorada mentora, el seu pare no va estar
a l’alçada i se les va haver d’empescar ell sol treballant d’aquí a allà, anant
per fires i intentant cercar la generositat dels seus tiets.
De la mà de Columna
l’autor li fa un homenatge espectacular que crec hauria de ser de lectura
obligatòria per tal que tots els humans siguem conscients d’allò important de
la vida i aprenguem a tractar-nos entre nosaltres sense tantes tonteries.
Potser és un cas extrem i únic però ens pot ensenyar
massa.
Vinga va, en Merrick us espera a les llibreries! I demà el seu autor us espera aquí amb una gran entrevista.
