“Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat
matar un rossinyol.”
Gràcies a Edicions 62 i a una
traducció molt acurada de Xavier Pàmies ens retrobem amb Matar un rossinyol de Harper
Lee, publicada l’any 1960, va tenir un èxit instantani, guanyant el premi
Pulitzer i passant a convertir-se en un clàssic de la literatura moderna
nord-americana.
La novel·la està inspirada en les observacions de l'autora sobre la seva
família i els seus veïns, així com en un incident ocorregut prop de la seva
ciutat el 1936, quan tenia 10 anys d'edat.
Encara que la novel·la tracta sobre temes polèmics com la violació i
desigualtat racial, també és lloada per la seva calidesa i humor. El pare de la
narradora , Atticus Finch, ha servit com a exemple de moral per a molts lectors
i com a model d'integritat per als advocats.
Tot i que la trama gira entorn d’Atticus i la defensa que se li encarrega
d’un home negre anomenat Tom Robinson, acusat de violar una dona blanca
anomenada Mayella Ewell, un dels aspectes que més impacten al lector es la
visió que la petita Scout Finch sobre tot allò que
succeeix al seu voltant.
Un contrapunt entre una nena amb una visió força adulta del món i la
visió d’una dona que recorda la seva pròpia infantessa.
Molts de nosaltres hem gaudit amb l’adaptació cinematogràfica de la
novel·la, cosa que un cop llegida no m’estranya gens, ja que les descripcions
de la seva autora semblen més un guió cinematogràfic que una novel·la en si.
La seva prosa és molt fluida, un retrat fidel d’una època fosca on el
racisme imperava en la societat nord-americana i on la justícia no era igual
per a tothom, on també imperava la desigualtat entre homes i dones i on la vida
del sud era molt tancada i oclusiva.
Si hagués d’intentar classificar la novel·la en un sol gènere reconec
que em trobaria en una tessitura força complicada, crec que la millor idea que
pot resumir-la seria la idea d’una novel·la on el creixement maduratiu dels
personatges juga un paper molt important, la critica social es destil·lada amb
elegància i la justícia es posada a prova.
Una novel·la que busca un contrapunt entre les injustícies i la
compassió, un retrat que sense pretendre-ho sacseja la moralitat i l’escala de
valors més superficial en la que vivim actualment i ens trasllada a una època
on un cognom podia pesar més que tota la raó i la veritat del món.
La novel·la desafia a la societat de la època, mostra allò que molts
volen amagar sota l’estora, fins i tot va ser considerada una novel·la immoral
per la seva trama sobre la violació.
Poc us diré sobre la trama, ja que segurament ja la coneixeu, però
reconec que ha sigut tot un goig retrobar-me amb els seus personatges i
gaudir-los pagina a pagina, sense presa i assaborint les breus lliçons que en
ella amaga.
Citant la pròpia autora, en una de les poques vegades que va donar veu
per defensar la seva obra recordarem: “Segurament resulti clar a la més simple
de les intel·ligències que Matar un rossinyol explica detalladament en paraules
que són poc més de dos síl·labes un codi d’honor i conducta, cristià en la seva
ètica, que és herència dels del sud”.
