Harry Potter i el pres d’Azkaban és el tercer volum d’aquesta saga signada per la vareta màgica de J.K.Rowling i que ens presenta labutxaca. Ja us vàrem presentar “Harry Potter i la pedra filosofal” i “Harry Potter i la cambra secreta” ara és el moment de tornar al principi de tot.
El que més crida l’atenció d’aquesta entrega és que el món d’en Harry, un jove adolescent que comença a sentir aquell pessigolleig de l’amor i alhora de ressentiment s’ha d’enfrontar no al malvat Lord Voldemort, sinó a aquells que varen formar part de la vida dels seus pares, els seus amics i els seus enemics i desentrellar una veritat amagada en una cua de rata.
Així que ens trobarem amb personatges nous com en Remus Llopin i en Peter Pettigrew, cada un d’ells amaga un secret i una veritat, però no ens podem oblidar d’en Sirius Black, l’home que després de dotze anys a la presó d’Azkaban aconsegueix escapar i anar a la recerca d’en Harry, d’aquest fet neix el títol de la entrega.
De la mateixa manera que apareixeran nous malvats com a contrapunt de la bondat d’aquells que van estimar en James i la Lily.
En termes màgics destacarem el gira temps de l’Hermione, l’encanteri Patronus i els demèntors que fan més por que goig i en el món dels animals especials destacarem els hipogrifs en les classes magistrals d’en Hagrid i per gaudir de les trapelleries dels nostres protagonistes, res millor que seguir les passes al mapa de Magatotis.
Molts han destacat que aquesta tercera entrega és com el final de la primera trilogia on es recull els inicis a la màgia d’en Harry, el descobriment del seu passat i la presentació amb força del seu nemesis.
Una de les millors entregues, més fosca i profunda en la seva lectura i que evoluciona amb els personatges donant-los recursos diferents a cadascun d’ells, es comença a marcar el tarannà tant dels tres amics, com de la resta dels personatges ja siguin adults o companys.
Ni tots els bons són bons ni tots els dolents tan dolents, aquí trobareu la cara i la creu de les veritats i les mentides del passat que han marcat el present del noi de les ulleres rodones i la cicatriu al front.