L'origen de la senyera
es remunta a l'edat mitjana i els Quatre Pals del senyal
heràldic dels casal de Barcelona. Hi ha diverses llegendes
sobre l'origen del senyal heràldic català i, per tant, de la bandera de
Catalunya, les més conegudes són la d'Otger Cataló i, sobretot, la
del comte Guifré el Pilós.
Però si voleu saber més coses de casa nostra us recomanem:
Us heu plantejat mai que el monstre del llac de Banyoles
podria ser el rebesavi d’en Nessie, que l’àmfora era l’antic tupper o que el
romesco fou la primera viagra. Aquestes són només una molt breu pinzellada del
que descobrireu en la Guia xafardera de Catalunya publicada per Angle
Editorial i signada per tot un personatge, l’Anna-Priscila Magrinà, una autora jove, dinàmica i amb una ploma
que verbalitza pensaments.
Estem acostumats que quan cau en les nostres mans
qualsevol llibre que comença amb “Guia ...” esperem avorrir-nos d’allò més,
però us asseguro que amb la “Guia xafardera de Catalunya” és impossible, ni
proposant-vos-ho sereu incapaços de no somriure, de no aprendre quelcom nou i
l’acabareu compartint en forma d’anècdota o curiositat amb els amics.
VICTUS no només es centra en la caiguda de la ciutat
sinó en tot l’afer que va envoltar la guerra de successió al tron després de la
mort de Carles II: d’una banda tenim a Felip V (a qui donaven suport els
francesos i castellans), nét de Lluis XIV i pretendent Borbó i per altra Carles
III d’Àustria (defensat pels catalans, anglesos i austríacs).
A punt de complir-se 300 anys d’aquella històrica
derrota, ens retrata sense
embuts les motivacions d’uns i altres. Albert Sánchez Piñol no ens posiciona a
favor de cap bàndol sinó que aporta dades reals perquè cadascú n’extregui les
seves pròpies conclusions.
L’editorial La
Campana fa un gran esforç en mostrar un fet històric de gran rellevància
amb aquest afany de neutralitat donant la opció al lector a decidir per ell
mateix on es vol situar i des de quin prisma vol veure la història. No totes
les editorials farien aquest acte de fe donant un paper participatiu al lector,
el qual s’engresca mica en mica i va quedant atrapat en els fulls de calendari.
Un home valent i amb un cap extremadament centrat que
se’ns retrata a Amb vidres a la sang,
el volum més difícil de la seva biografia doncs comporta el seu capítol vital
més melancòlic i apagat alhora que llença un crit d’esperança i serveix com a
model de vida a gent que com ell queden enclaustrats en ells mateixos.
Proa ens ofereix l’oportunitat
d’anar a l’encontre amb l’autor de la mà ferma i treballadora de l’Ignasi, una
aposta amb molta funció didàctica pel que fa a la poesia de tal il·lustre
escriptor català com al procés d’acceptació dels canvis a la vida, un procés de
dol del que eres i en el que et convertiràs irremeiablement.
Una manera genial de reconèixer la figura i ampliar el
significat dels seus versos tractant-los paral·lelament amb la seva vida
personal i familiar.
La seva ment va guanyar la batalla de la rendició i va
obrir una escletxa on s’insinuava un bri d’esperança i una certa conformitat
amb ganes de tirar endavant sempre tot donant un cop de puny a la taula. Una
manera extremadament positiva de poder desgranar paraula a paraula cada gir que
volia donar a la seva extensa producció literària.
Si voleu passar una bona estona de veritat aprenent sobre
llegendes, enigmes i misteris no resolts de la terra que trepitgem cal que feu
una lectura a la Guia fantàstica de Catalunya.
Realment m’ho he passat genial llegint un llibre tan ben
documentat i alhora narrat amb la frescor i despreocupació d’una conversa entre
amics en un àmbit distés.
Un llibre que a través de 5 grans blocs temàtics va
trinxant allò ocult a les terres catalanes. Els blocs són: Misteris de
prehistòria, Ovnis i llums populars, Catalunya paranormal, Enigmes històrics i
Éssers fantàstics i llegendaris. M’han sobtat molts enigmes, de fet, he descobert que sóc
una gran desconeixedora dels afers paranormals que envolten el territori
català.
Amb una veu planera, el seu autor Josep Guijarro ens anima subliminalment a desplaçar-nos pels
nostres records d’excursions familiars i escolars i ens encoratja a visitar de nou
els indrets que ell narra sota una nova visió, amb els ulls fixats en allò
anormal i extrasensorial. Angle.
