dimarts, 22 d’abril del 2014

Per Sant Jordi Catalunya i una rosa senyera



L'origen de la senyera es remunta a l'edat mitjana i els Quatre Pals del senyal heràldic dels casal de Barcelona. Hi ha diverses llegendes sobre l'origen del senyal heràldic català i, per tant, de la bandera de Catalunya, les més conegudes són la d'Otger Cataló i, sobretot, la del comte Guifré el Pilós.


Però si voleu saber més coses de casa nostra us recomanem:


Us heu plantejat mai que el monstre del llac de Banyoles podria ser el rebesavi d’en Nessie, que l’àmfora era l’antic tupper o que el romesco fou la primera viagra. Aquestes són només una molt breu pinzellada del que descobrireu en la Guia xafardera de Catalunya publicada per Angle Editorial i signada per tot un personatge, l’Anna-Priscila Magrinà, una autora jove, dinàmica i amb una ploma que verbalitza pensaments.

Estem acostumats que quan cau en les nostres mans qualsevol llibre que comença amb “Guia ...” esperem avorrir-nos d’allò més, però us asseguro que amb la “Guia xafardera de Catalunya” és impossible, ni proposant-vos-ho sereu incapaços de no somriure, de no aprendre quelcom nou i l’acabareu compartint en forma d’anècdota o curiositat amb els amics.

VICTUS no només es centra en la caiguda de la ciutat sinó en tot l’afer que va envoltar la guerra de successió al tron després de la mort de Carles II: d’una banda tenim a Felip V (a qui donaven suport els francesos i castellans), nét de Lluis XIV i pretendent Borbó i per altra Carles III d’Àustria (defensat pels catalans, anglesos i austríacs). 

A punt de complir-se 300 anys d’aquella històrica derrota, ens retrata sense embuts les motivacions d’uns i altres. Albert Sánchez Piñol no ens posiciona a favor de cap bàndol sinó que aporta dades reals perquè cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.

L’editorial La Campana fa un gran esforç en mostrar un fet històric de gran rellevància amb aquest afany de neutralitat donant la opció al lector a decidir per ell mateix on es vol situar i des de quin prisma vol veure la història. No totes les editorials farien aquest acte de fe donant un paper participatiu al lector, el qual s’engresca mica en mica i va quedant atrapat en els fulls de calendari.

Un home valent i amb un cap extremadament centrat que se’ns retrata a Amb vidres a la sang, el volum més difícil de la seva biografia doncs comporta el seu capítol vital més melancòlic i apagat alhora que llença un crit d’esperança i serveix com a model de vida a gent que com ell queden enclaustrats en ells mateixos. 


Proa ens ofereix l’oportunitat d’anar a l’encontre amb l’autor de la mà ferma i treballadora de l’Ignasi, una aposta amb molta funció didàctica pel que fa a la poesia de tal il·lustre escriptor català com al procés d’acceptació dels canvis a la vida, un procés de dol del que eres i en el que et convertiràs irremeiablement.


Una manera genial de reconèixer la figura i ampliar el significat dels seus versos tractant-los paral·lelament amb la seva vida personal i familiar.


La seva ment va guanyar la batalla de la rendició i va obrir una escletxa on s’insinuava un bri d’esperança i una certa conformitat amb ganes de tirar endavant sempre tot donant un cop de puny a la taula. Una manera extremadament positiva de poder desgranar paraula a paraula cada gir que volia donar a la seva extensa producció literària.

Si voleu passar una bona estona de veritat aprenent sobre llegendes, enigmes i misteris no resolts de la terra que trepitgem cal que feu una lectura a la Guia fantàstica de Catalunya.

Realment m’ho he passat genial llegint un llibre tan ben documentat i alhora narrat amb la frescor i despreocupació d’una conversa entre amics en un àmbit distés. 


Un llibre que a través de 5 grans blocs temàtics va trinxant allò ocult a les terres catalanes. Els blocs són: Misteris de prehistòria, Ovnis i llums populars, Catalunya paranormal, Enigmes històrics i Éssers fantàstics i llegendaris. M’han sobtat molts enigmes, de fet, he descobert que sóc una gran desconeixedora dels afers paranormals que envolten el territori català.


Amb una veu planera, el seu autor Josep Guijarro ens anima subliminalment a desplaçar-nos pels nostres records d’excursions familiars i escolars i ens encoratja a visitar de nou els indrets que ell narra sota una nova visió, amb els ulls fixats en allò anormal i extrasensorial. Angle.