Sophie Kinsella, autora d’obres que es
tradueixen a més de quaranta països, és l’autora de les sis novel·les de la
sèrie “Loca por las compras”, de les quals he de confessar que no n’he llegit
cap, però que les tinc apuntades per l’estiu sens falta. Amb la seva nova
novel·la Tengo tú número, m’ha
captivat, m’ha guanyat, feia molt de temps que una història lleugera com
aquesta no m’arrencava rialles, no simples somriures o aixecades de celles, he
rigut amb ganes de debò.
La historia enganxa, té una trama on trobareu un complot
empresarial, una família esnob intel·lectual que posa els pèls de punta,
enveges i desgracies aparcades en el passat, els preparatius d’una boda i una
núvia molt especial.
El millor de tot és la seva protagonista femenina, la
Poppy Wyatt, una dona caòtica, catastròfica, amb ànsies de ser estimada per
tots, que ajuda a tothom però que no sap ajudar-se a si mateixa, una noia que esta
a deu dies de dir: “Si, accepto”. Des de la primera pàgina descobrireu que la
Poppy és com un imant gegant per les situacions rocambolesques, tot comença
quan perd el seu anell de compromís, li roben el mòbil i la fortuna li posa
davant un mòbil que algú ha llençat a la paperera, per necessitat se l’agencià
i comença una relació de caire laboral amb el propietari del mateix, bé, era el
mòbil de la seva secretaria. Aquest fet provoca que la Poppy entri a la vida
d’en Sam, li xafardegi tots els e-mails i correus, però també descobreixen que
tenen bona sintonia, encara que es crispen els nervis l’un a l’altre.
L’altra cara d’aquest mòbil és en Sam Roxton, un alt
executiu, més fred que un gel i dur com una pedra, potser tots dos aprendran
alguna cosa l’un de l’altre, encara que cal dir que tots dos són generosos i
bones persones, i els seus diàlegs per SMS són la pera, i a més descobrireu com
fer trampes jugant a l’Scrabble.
Però tota núvia té un nuvi, aquest és en Magnus, molt
educat, molt correcte, massa molt perfecte, pot haver-hi algú tan perfecte?, a
més d’un bon grapat de personatges secundaris que faran trontollar la vida de
la nostra protagonista, uns personatges sòlids al que podreu etiquetar molt
ràpidament en dos grups, els que us encisaran el cor i els que preferiríeu no
veure ni en pintura.
La narrativa de Sophie Kinsella és àgil, dinàmica, àcida,
divertida, hilarant, brillant, creïble i fascinant, em manquen adjectius, m’ho
he passat molt bé ficant-me a la vida de la Poppy i d’en Sam. És una novel·la
que ho té tot, i el que més m’ha conquistat són els seus peus de pàgina que en
teoria escriu la Poppy.
Una novel·la que et deixa amb ganes de més, vols saber
que passa després, la història es precipita en tan sols deu dies en la vida
dels personatges, cosa que els catapulta a evolucionar molt despresa i a fer
canvis molt dràstics a les seves vides.
L’aposta de l’Editorial
Plaza & Janés és un encert en totes les categories, tenim bona
narrativa, una bona historia, bons personatges, una situació caòtica en el que
sembla un circ de tres pistes i el millor de tot és la seva frescor, una
novel·la actual, d’avui en dia, amb una noia que podria ser la teva amiga o la
teva veïna. No la deixeu escapar, una Bridget Jones amb problemes telefònics.
