David Levithan ha creat una
novel·la diferent, única, inconfusible, creativa, divertida, amb l’únic
propòsit de descriure l’amor, aquest sentiment profund que moltes vegades no
sabem con descriure, uns parlen de papallones a l’estomac, d’altres d’una febrada
i els menys optimistes en parlen com a epidèmia o malaltia...
A d’amor està ambientada a Nova
York, i l’autor intenta donar-nos petites i grans píndoles sobre les
definicions de l’amor. Per mitja d’aquestes entrades al més propi estil de
diccionari, ens trobarem immersos en la relació del narrador.
De la “A” a la “Z”,
un calidoscopi d’emocions, situacions i petits moments de parella des d’una
perspectiva diferent i fresca.
Una de les paraules
que més m’ha agradat ha sigut epíleg, una paraula que defineix força el propi
llibre en si:
“Treus el cap per
la porta quan estic a punt d’acabar. Em preguntes què escric. – Ja ho veuràs –
et dic -. T’ho prometo. Ara aquestes paraules són meves, però aviat seran
nostres.”
Donat el seu
format, la seva lectura és molt ràpida, són petites píndoles que us portaran a
somriures maliciosos i còmplices amb el narrador, situacions que semblen tretes
de la més gran absurditat, però reals com la vida mateixa.
Una aposta molt
agosarada d’Amsterdam Llibres, ja
que descriure que és l’amor ho ha estat intentant fer l’home des de temps
immemorials i fins avui en dia cada un de nosaltres té la seva pròpia definició
d’aquesta força d’atracció que creix com una marea i que pot arrasar contra la
platja o estavellar-se contra el penya-segat.
Tots sabem com
comença l’amor, però viure’l, sentir-lo dia a dia i saber com acabarà això ja
resta en mans del destí.
La gran màxima
d’aquesta novel·la podria ser com el final de la pel·lícula francesa que va a
veure el nostre nou amic i on l’amant canta “Estima’m menys, però estima’m molt
de temps”.
Realment, té raó la
contraportada, mai no havia llegit una història d’amor com aquesta.
Us n’enamorareu des
de la primera A fins a la Z final. No perdeu temps.
