En Jordi Panyella,
periodista que treballa de redactor a la secció de societat del diari El Punt
Avui, ens presenta la història desgranada de Salvador Puig Antich, cas obert, una història que encara no ha
trobat el seu final de justícia, i tal i com deixa palès l’autor serà llarg,
serà cansat, serà insomne, però serà un desenllaç apassionant.
Avui, dos de març de 2014 fa quaranta anys d’una de les
injustícies més flagrants que han colpit la història de Catalunya, un jove
Salvador Puig Antich va ser condemnat a la pena capital, i executat sense
pietat i amb tota la crueltat d’un mètode de matar medieval, “al garrot”,
condemnat davant la opinió pública i sota la censura com un vulgar xoriço, un
terrorista que havia matat a un policia.
Una mort injusta, on la justícia va mirar cap a una altra
banda i la sentència estava signada d’avant mà.
Gràcies a Angle
Editorial podem ajuntar la nostra veu a la de molts d’altres que criden que
nosaltres sí, nosaltres encara vivim a el món de la llum, i militem en el
bàndol de la veritat.
Una militància que part de la societat civil catalana ha
viscut des del principi com en Lluis Llac, que el mateix 1974 va escriure la
cançó “I si cantó trist” com a homenatge a la persona i record de la seva mort.
L’autor agafa el cas de Puig Antich des de zero,
considera que per poder anar al gra primer s’ha de destriar de la palla i això
és el que fa al llarg d’aquesta novel·la. Un relat novel·lat de les seves
investigacions, de les entrevistes amb els especialistes que va fer per
documentar-se, dels testimonis que encara queden i de la necessitat per part de
la família de reclamar només una cosa, “justícia”.
Si aquesta novel·la hagués estat escrita per Agatha
Christie, trobaríem molt interesant les pesquisses del periodista, la trama de
corrupció i seriem comprensius amb el desenllaç que encara no s’ha donat, però
al ser un cas que ens toca la fibra, que coneixem la lluita de les seves
germanes, que sabem que són fets reals i que hi ha un gran patiment al darrera,
aquesta agafa un pes inesperat.
A mesura que he anat llegint m’ha agafat una sensació
d’abatiment absolut i desconcert, la idea de la gran injustícia que es va
cometre i tantes persones van decidir mirar cap a una altre banda és vergonyós,
però encara trobo més vergonyós com amb el pas del temps la justícia ha anat
denegant una causa plena d’errades, de manca de proves i n’ha refusat la
revisió.
L’autor cita noms i cognoms, persones que van sentenciar
amb el seu silenci i amb la seva mala praxi a un jove a patir una mort cruel i
a una família sencera a plorar-ne la seva pèrdua.
Aquests personatges són radiografiats per l’autor, cada
pas, cada acció, cada errada documental, cada descobriment nou que podria
ajudar a un cas obert de fa quaranta anys.
Provablement pensareu que es tracta d’un llibre pesat i
feixuc, degut al fet de ser el relat d’uns fets coneguts, però res més lluny de
la veritat, la seva lectura és fa molt àgil, l’autor sap captivar l’atenció del
lector aportant la seva pròpia visió del cas, els seus descobriments i les
seves sensacions, és com si ens convidés a acompanyar-lo en aquest viatge cap a
la veritat.
Salvador Puig
Antich, cas obert publicat per Angle Editorial ens
aporta aquelles dades que no eren de domini públic, aquells aspectes que s’han
anat descobrint i donant pas a noves preguntes amb respostes incomodes per a
molts.
¿No és temps ja de justícia?
Si voleu consultar per vosaltres mateixos el sumari
original del consell de guerra i tota la documentació del procés de revisió del
cas davant del Tribunal Suprem d’Espanya entre 2005 i 2011, a més de
documentació gràfica i periodística, podeu consultar la web: http://puigantich.angleeditorial.com
Us deixo en paraules de l’autor i de la germana petita
d’en Salvador una breu però profunda reflexió sobre el cas.
Una historia que espera sentència i que és cas obert a dia d’avui a Argentina, un procés que ha començat a caminar de nou i que no defallirà.
