Avui em sento
nostàlgica i tota la culpa és d’en Josep
Maria Bunyol, guionista de ràdio i televisió que ens presenta un llibre dinàmic, divertit, emotiu i dedicat a
tots aquells que van viure amb esplendor els vuitanta i els noranta, tan se val
si éreu uns marrecs que miràveu Bola de drac i el Bobobobs o éreu el pares
patidors que gaudíeu més amb el Magnum P.I o teníeu la sogra enganxada a Les
Teresines. Aquest llibre és per vosaltres.
Amb el seu títol ja
em va enganxar Jo també veia Bola de
Drac, i és cert, fins i tot canviava fotocopies dels personatges al pati,
sense oblidar-nos de les primeres series en català, les cançons que cantaven
els pares de La Trinca o els més joves començaven la nit dient la modernitat
“Bona nit, malparits!”.
Som una generació
molt especial, gaudíem més amb les petites coses i tot era una novetat,
l’aparició de personatges com Mr Bean, Els Joves o l’Hotel Fawlty, també els
contes tenen el seu espai, tots volíem triar la nostra aventura i acompanyar a
en Pitus al Zoo, en Tintin vivia mil aventures i nosaltres volíem anar a viure
a la vil·la del Pingüí.
Cada un de
nosaltres té el seu propi record, però la genialitat d’aquest llibre és que
busca en la memòria no només de l’autor, sinó d’amics i coneguts ampliant molt
el ventall d’experiències i idees.
El llibre és
divideix en capítols dedicats a la identitat, l’aventura, la infància, l’amor,
la música, els diners i l’esport. Al final ens proposa un joc de preguntes i
respostes sota el títol “Vostè respon” i finalment acaba amb una autocrítica
sobre el que ens agradava i el que ara en perspectiva en pensaríem, i és que el
cotó no enganya.
La narrativa és
molt directa i amena, és com si el propi autor parles a cau d’orella al lector
explicant-li petits records que podem tenir oblidats, però que de sobte tornen
a la nostra memòria i fins i tot ens fan emocionar, érem tan innocents!.
Us imagineu als
nens d’ara cantant les cançons de Parxís o dels Nins, pot ser amb tres anyets,
però recordeu quants en teníeu vosaltres? O vist a l’inrevés, us imagineu un
Justin Bieber als noranta cantant per als nanos de deu u onze anys?
No us vull esgarrar
l’experiència que us asseguro val molt la pena, només us citaré una frase de la
contraportada: “Perquè un poble sense records és com en Son Goku sense cua” i Ara llibres aposta per la qualitat i la
memòria d’un poble que ha fet de nosaltres el que som, per bé o per mal.
L’únic però que li
poso són les ganes de l’autor a ficar al cap del lector les cançonetes de
series i no poder-nos-les treure del cap durant una bona estona. Així que com a
agraïment espero que barrufeu molt la vostra nostàlgia i no hi trobeu en
Gargamel rere la porta.
