Per Àngela Sánchez Vicente
Si voleu passar una bona estona de veritat aprenent sobre
llegendes, enigmes i misteris no resolts de la terra que trepitgem cal que feu
una lectura a la Guia fantàstica de
Catalunya.
Realment m’ho he passat genial llegint un llibre tan ben
documentat i alhora narrat amb la frescor i despreocupació d’una conversa entre
amics en un àmbit distés.
Un llibre que a través de 5 grans blocs temàtics va
trinxant allò ocult a les terres catalanes. Els blocs són: Misteris de
prehistòria, Ovnis i llums populars, Catalunya paranormal, Enigmes històrics i
Éssers fantàstics i llegendaris.
M’han sobtat molts enigmes, de fet, he descobert que sóc
una gran desconeixedora dels afers paranormals que envolten el territori
català.
Amb una veu planera, el seu autor Josep Guijarro ens anima subliminalment a desplaçar-nos pels
nostres records d’excursions familiars i escolars i ens encoratja a visitar de nou
els indrets que ell narra sota una nova visió, amb els ulls fixats en allò
anormal i extrasensorial.
De petita anava molt a Montserrat, fet que no m’agradava
doncs trobava que era molt tancat, doncs bé, potser caldrà tornar-hi a veure si
és veritat que podríem arribar a trobar-hi el Sant Greal, tot i que potser
resulta perillós doncs l’efecte túnel ha fet que les desaparicions de persones
no siguin simples anècdotes.
Potser millor anem a la gran ciutat, no sé, al Liceu?
Potser no, els incendis tampoc han estat lliures de sospita de l’autor doncs
abans de ser el Gran Teatre que és ara, ja es va cremar en diverses ocasions,
la primera d’elles al segle XVI quan era un convent de monjos trinitaris descalços
i tots ells varen morir. Els van enterrar allà mateix com resa la seva tradició
i al temps de guerra es va tornar a incendiar... la maledicció dels trinitaris?
No sé vosaltres però a mi m’agafa una mica de “canguelo”
i respecte.
A més, a Cardona, que podríem anar a descansar de tant
ensurt, resulta que hi ha un castell on una habitació és habitada per un
fantasma i si voleu fer parada a Estruch us podeu trobar amb el vampir català i
a Pratdip els gossos també tenen reminiscències vampíriques...
De la mà d’Angle
editorial sempre aprenem noves coses i curiositats sobre la nostra terra,
això si, avui per avui, per uns moments si no us importa em quedo a casa no
sigui que trobem res estrany.
Un llibre extremadament recomanable per a ments inquietes
i amb fam de coneixements, pot semblar que al ser una guia fantàstica sigui poc
creïble o no siguin coneixements reals, creure o no creure és elecció de
cadascú de nosaltres però amb la documentació que aporta l’autor i la veracitat
que l’Espartac Peran li dóna al pròleg del llibre cal obrir la ment i deixar
els escepticismes de banda.
Mai coneixerem la nostra terra del tot si no la coneixem
de manera holística i, allò invisible als ulls, encara que no ho veiem, també
existeix.
Bona lectura amics!
