divendres, 12 d’octubre de 2018

Peces d‘un trencaclosques

No se com posar-me a fer aquesta ressenya, espero que la Núria Martínez, a qui vaig conèixer com a “bruixeta” amb el seu blog “la màgia dels llibres” em comprengui i em perdoni.

He llegit Peces d‘un trencaclosques, la seva primera novel·la  i m’ha deixat encongit el cor, hi ha moment que el sentiment de la protagonista són tan forts i profunds que arriben a fer mal, és com si en certs moments m’hagués faltat l’alè.

Crec que el fet de ser una novel·la basada en unes vivències pròpies molt dures, tot i que és novel·lat en part, li donen una profunditat diferent a una ficció en si. En aquest cas he de lloar la valentia de l’autora a l’hora d’obrir-nos el seu cor i una part de la seva vida.

Pagès editors ens presenten una novel·la formada per capítols curts que segueixen un fil argumental i lineal en el temps, mentre que entre ells s’intercalen les planes del diari de la nostra protagonista des de que era petita.

La prosa és mesurada i continguda, el tempo narratiu és pausat cosa que crec que ho reclama la trama, els personatges són sòlids i definits i les descripcions són molt vívides.

La historia ens presenta a la Mar, una dona, una mare que patirà el que ningú hauria de patir, el seu fill Biel ha mort en un accident de transit, en aquell moment sembla que la vida s’atura, que el cor li sagna i que no hi hagi prou oxigen per respirar.

La Mar haurà de lluitar contra els seus propis dimonis del passat i prendre forces d’on sembla que no n’hi ha per continuar vivint, simple i senzillament, viure és un esforç. Ha de superar la pèrdua, aprendre a viure amb ella i no deixar-se perdre entre les fulles del calendari.

El títol de la novel·la és molt encertat, sempre he pensat que la vida esta formada per moments i decisions, però certament és un bon trencaclosques d’aquells que tenen moltes peces blaves d’un cel que sembla que no encaixen i que en determinats moments, quan creus que ja l’estàs a punt d’acabar manca una peça, aquella que determina la realitat del conjunt, una peça que s’ha perdut, que algú ens ha agafat o que senzillament per molt que la vulguem no venia a la caixa.

En Biel és aquesta peça de la vida de la Mar, cap altra peça pot ocupar el seu lloc, però s’ha de continuar endavant i començar-ne un d’altre amb les noves peces que te a les mans. No es pot permetre el luxe d’abandonar, la Mar ha de continuar vivint.

Voldria desgranar molt més la trama, es relacions familiars que hi juguen un paper important però no em sembla just, ja que val molt la pena llegir-lo i sentir-lo.

Des d’aquí només puc donar-li les gràcies a la Bruixeta per compartir la seva primera novel·la amb nosaltres i espero que puguem seguir gaudint de la seva prosa d’aquí en endavant.

Una novel·la que m’ha deixat sense paraules i al conèixer el seu rerefons encara tinc la pell de gallina.

Una abraçada amiga.