Amb Temps de
cendres de Jordi Molist ens
retrobem amb en Joan Serra, un vell amic que vàrem conèixer en la seva novel·la
anterior “Promet-me que seràs lliure” i on descobríem un home de principis, un
personatge utòpic en si, en busca d’una llibertat que vindrà emmarcada per les
seves pròpies limitacions.
Amb un llarg període de sis anys d’investigació, l’autor
ens presenta una historia molt ben plantejada, amb unes descripcions molt
acurades del paisatge i del moment històric, els seus personatges estan retrats
en lletra, el lector podrà tancar els ulls i veure la fisonomia de cada un
d’ells, sentir el que ells senten i amb una mica d’imaginació retrocedir en el
temps i descobrir una ciutat que s’amaga rere carrerons poc visitats.
Una de les coses que més m’agraden de l’autor és el
regust que deixa en el lector quan aquest tanca per última vegada la novel·la.
Una de les seves característiques més destacades és com sap conquerir la
curiositat i la reflexió del lector, convidant-lo a endinsar-se encara més dins
una història que ha gaudir i que mai és suficient.
Amb una dinàmica i tempo molt ben mesurat, fent moviments
de ploma ràpids en moments intensos i moviments més melangiosos en moments més
transcendentals, l’autor aconsegueix una obra èpica.
Per aquells que tingueu la història una mica oxidada, us
recomano començar per l’epíleg històric que trobareu al final del volum on
podreu conèixer una mica millor alguns dels personatges que s’aniran creuant en
la vida d’en Joan i de la seva esposa Anna, com la família Borgia, el Gran
Capità o el Papa Alexandre VI, també descobrireu alguna ubicació de la novel·la
com la llibreria d’en Joan i l’Anna, o els carrers de la ciutat de Barcelona
entre els anys 1484 (presentada a “Promet-me que seràs lliure”) i el 1514 en
que acaba la narració de Temps de
Cendres.
Una novel·la on les lluites internes, la traïció i les
més pèrfides murmuracions, creen un tauler d’escacs on en Joan haurà de decidir
entre la lleialtat als Borgia, a la seva esposa i a la seva paraula.
M’agrada com descobrim un Papa que marca la seva pròpia
llei i la porta amb ma de ferro fins a les últimes conseqüències, mentre les
sibil·lines paraules de les famílies italianes acostumades a dominar als Papes
intenten canviar la balança de poder, com actuava la Inquisició i com és
possible que un esclau sigui el personatge més lliure de tots, no és el mateix
la llibertat física a la llibertat moral. Moltes vegades demanem impossibles
quan en realitat desitgem possibles.
Columna ens presentava aquesta
novel·la fa un any, però la possibilitat que ens ofereix ara labutxaca de recuperar-la i poder-la
portar allà on anem de vacances, li atorga un encant extra.
Una partida d’escacs entre la política i la llibertat
individual està a punt de començar, ¿esteu preparats per prendre partit?, no us
espanteu pel volum de la novel·la, us asseguro que una de les grans virtuts de Jordi Molist és fer volar les planes en
les mans dels seus lectors, no us adonareu i estareu tan entregats a la
història que us mancaran planes.
