Tenim
entre mans una novel·la que només amb el seu nom ja ens mostra una gran ambigüitat
i ganes de fer pensar, tota una contradicció amb el que realment us trobareu
entre les seves planes.
Una novel·la pulp és tot el que us pugueu imaginar menys pulp, m’explico, als anys 50 les
revistes “pulp” contenien literatura sovint de caràcter sensacionalista i a
vegades de poca qualitat, editades en paper de pasta barata, i si coneixeu la
trajectòria de Llibres del Delicte
sabreu de sobres que són edicions molt acurades i de gran qualitat, són petites
obres negres d’art que cal atresorar a les prestatgeries de casa.
En
Damià del Clot ens presenta una
novel·la àcida i irònica, complexa i contundent, amb una originalitat que pot
arribar a descol·locar al lector ratllant un punt on no saps ben bé com
descriure-la.
A
mesura que entrem a la novel·la ens endinsem en un edifici de veïns de la zona
alta de la ciutat Comtal, allà conviurem amb uns veïns força especials que amaguen
turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els
diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i
drogues.
Un
personatges que mostraran diverses cares de la societat, uns veïns que a poder
triar jo no voldria pas, no m’imagino pujant en l’ascensor amb algun d’ells.
La
contraportada de la novel·la ens convida a conèixer els germans Lomas, en
guerra fratricida pel control de l'empresa familiar, són els propietaris de
l'edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d'actuació entre
advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que
només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes,
actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot
des d’un mirador privilegiat, però no us deixeu enganyar, encara hi ha molt més
per descobrir i molts personatges peculiars i rars que us estan esperant.
Aquesta
novel·la negra no és com moltes d’altres, conté un bagatge literari,
cinematogràfic, musical i si us agraden molt les series d’advocats veureu
alguna pinzellada de genialitat tot recordant grans escenes, cosa que l’autor
posa de manifest en els seus agraïments, mostrant molta humilitat i un toc de
genialitat.
Una
aposta diferent que pot resultar la mà guanyadora en una partida de pòquer on
les piques negres tenen molt a dir i faran sagnar els cors i diamants.
Com
a simple lectora diré que m’ha agradat, m’ha mantingut intrigada i alguns dels
girs argumentals m’han sorprès, la seva prosa és dinàmica i enganxa força al
lector, la trama està entreteixida per diverses històries que van intercalant
personatges i alhora la van enriquint amb matisos i punts de vista.
Si
porta el segell d’en Marc Moreno,
porta un segell de qualitat.
