Avui us presentem la novel·la guanyadora del VIII Premi Memorial Agustí Vehí davant d’un jurat molt exigent com Àlex Martí Escribà, Anna Maria Villalonga i Lluís Llort, tres grans noms de la ploma negra i que nosaltres gaudim de la mà de Crims.cat, uns amics molt estimats.
Jordi Santasusagna ens presenta la seva novel·la Porcs amb una portada que diu molt i alhora no diu res, ganxos rovellats pel temps, tacats... que fan pensar en un escorxador o en un magatzem on assecar embotits, més pistes no us puc donar de moment.
Aquesta historia comença l’any 1810, farem més d’un salt en el temps i acabarem al 1992, l’any olímpic per excel·lència pels barcelonins i els catalans.
Ens situarem a Matallops, un poblet del Prepirineu, allà arriba un taxi amb l’Andreu Massot i la seva dona, arriben de Cuba on hores abans s’han casat per conveniència. Ell és un home gran, brut, deixat, matador de porcs i que l’autor amb la seva descripció ens fa arribar la seva olor de ranci.
La seva dona no entén el català i només arriba a la casa acaba sortint per cames, no pot suportar l’olor, ni al seu nou marit, ella volia sortir de Cuba i ha caigut a les brases. L’Andreu, més conegut com el Quisca, va a reclamar els diners que li ha costat la seva dona però el que trobarà acabarà amb ell, dins seu hi ha molta ira i la seva sang cridarà venjança.
I per acabar d’arrodonir la situació torna a casa gairebé després de cinquanta anys el seu germà Pere, junts entren en una espiral de venjança que portarà al lector a l’època de la Guerra Civil i a viure el patiment e la seva família, tants anys després és hora de justícia, la justícia de la sang.
Una trama que es barreja amb una llegenda negra dels Urpians del segle XVIII a la que culparan de totes les desgràcies que es viuran a Matallops.
La prosa del autor es molt vívida, sembla que el seu tempo s’accelera però en cap moment el lector sent que perd el control de la lectura, les seves lletres són clares i contundents, vol explicar-nos una follia amb arrels llunyanes i ho aconsegueix amb gran genialitat.
Els seus personatges estan molt ben construïts, te’ls creus, els veus i els sents fins al punt que transmeten certa por i angunia. Les descripcions dels llocs són molt acurades i els salts en el temps són necessaris i en cap moment fan perdre el ritme de la narració.
La superstició pot portar a la més gran de les bogeries i a un final encara més tràgic que el seu principi.
