"Relats per somiar despert i curar l'ànima adormida".
Sempre
que m’he creuat amb un llibre d’Albert
Espinosa m’ha costat molt poder plasmar en un trist full de paper blanc
totes les emocions que aconsegueix transmetre al lector amb les seves paraules,
amb una narració on els sentiments brollen a cada paràgraf que ha escrit i on
el rerefons i la lectura entre línies ens acarona i acompanya mentre no podem
deixar de llegir.
Després
de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i
jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen
somriures perduts”, “El món blau estima el
teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure” i "Els secrets que mai no t'han explicat" ara ens retrobem amb ell amb Finals que mereixen una història, un
volum il·lustrat on l’autor ens presenta breus històries basades en
experiències pròpies i d’altres que li han explicat, un recull on per exemple
trobarem el veritable final de León (polseres vermelles) entre d’altres.
L’Albert
ens presenta l’obra amb les seves pròpies paraules en un pròleg que m’ha deixat
el cor encongit, el propi autor ja esta fent el compte enrere per arribar al
seu final degut a la seva salut i tot i que ell ho considera un regal, jo ho veig
com quelcom ... no trobo les paraules, però espero que com diu la seva
contraportada “el que vam perdre al foc renaixerà a les
cendres”.
Ell
mateix posa en una balança la seva vida i espera somriure quan arribi el seu
final ja que descobrirà realment qui ha sigut, estic segura que el somriure no
li cabrà a la cara, és un home bo, generós i empàtic que ens ha regalat
veritables emocions tancades en llibres, cada vegada que l’escolto sento que
realment parla amb honestedat i amb el cor a la mà.
Bé,
ja toca centrar-nos en el llibre, un exemplar que només l’obres et rep el color
groc, un color ple de simbolisme per els lluitadors del món groc, un detall que
no passa gens inadvertit, un avís de que entrem en el seu món.
Cada
relat ve introduït per unes cites molt breus d’una dona de noranta-quatre anys
que amb la seva saviesa ens convida a continuar endavant i a ser valents encara
que tinguem por, aquestes cites venen acompanyades de reflexions de grans
pensadors que ens deixen entreveure cap a on ens dirigim.
Aquests
relats estan presentats com a breus pel·lícules amb el seu cartell
corresponent, unes il·lustracions magnifiques que segueixen una estètica molt
determinada.
Aquest
volum es pot llegir de manera desordenada, en breus moments de reflexió, abans
d’anar a dormir o de camí a la feina, unes histories que ens faran replantejar
el nostre present de cara a tenir un final just per a nosaltres i els que ens
envolten.
Rosa dels vents aconsegueix amb aquest llibre que el
fet de llegir vagi un pas més enllà, ens sentirem acompanyats en la lectura i
alhora llegirem amb l’ànima i el cor.
Aquí
us deixo les seves primeres planes.
