Si sou
fidels seguidors de les lletres del gran Víctor Amela esteu d’enhorabona doncs a més de tenir una novetat
entre mans crec que estem davant de la seva millor obra.
De ben segur
que us ha enamorat amb la seva prosa periodística a obres com “333 vitamines per l’ànima” o “Los inspiradores de Amela” i de ben segur que heu descobert
el seu amor per les lletres a obres com “”Gairebé tots els meus secrets”, “Amor
contra Roma”, “El càtar imperfecte” i “La filla del capità groc” però us asseguro que aquesta
darrera obra manté el seu segell de qualitat però amb un extra de sensibilitat
que ens ha encisat.
A l’obra Jo hauria pogut salvar Lorca el
coneixerem més íntimament a ell i al seu avi que un dia li va dir aquesta frase
“Jo hauria pogut salvar Lorca”.
En aquesta
aventura ens remuntem a la vida de l’avi del autor narrada amb admiració,
estimació i respectant al màxim el context històric en que s’emmarca.
En Manuel
Bonilla era llaurador i pastor a l’Alpujarra i durant la guerra de Granada es
va dedicar a “passar” a gent d’un bàndol a l’altre en un acte de generositat i
molta valentia.
De família
humil, sabia llegir gràcies als versos del Romancero Gitano que l’han
acompanyat fins a la tomba i té moltes eines i molta voluntat per ajudar i
servir.
Guanyadors
si es pot dir així de la Guerra, ell i el seu amic Luis Rosales haurien pogut
salvar al mestre de les lletres Federico Garcia Lorca. Per aquest fet sempre
s’han sentit que havien perdut.
Van estar
vivint amb ell uns dies tortuosos i foscos però a darrera hora l’escriptor va
decidir que no abandonaria la seva terra posant la seva vida en mans del destí
del conflicte.
Tremendament
realista ens trasllada al temps de la Guerra al sud de la península i després
fa un salt per tal de conèixer a la quinta del biberó de l’Ebre i posteriorment
ens convida a veure com ell des d’infant ha admirat tímidament al seu avi.
És un tribut
al seu avi, a molts valents, als que van patir la Guerra i tots els sotracs que
vàrem acompanyar tan horrorós fet històric.
És emotiva,
evocadora i ens mostra en un nivell molt elevat l’amistat entre homes d’honor i
l’ànsia de millorar i créixer per ser millors persones.
Al tancar la
darrera plana d’aquesta obra que ens ofereix labutxaca només se m’acut pensar en el que li passaria pel cap a
l’avi del Victor Amela veient que l’escriptor Federico Garcia Lorca ha estat
immortalitzat juntament amb ell gràcies a la ploma del seu nét.
També m’ha
encantat veure com una frase l’ha marcat i l’ha portat a escriure sobre aquest
fet.
L’autor és
detallista, observador i molt amant de la historia.
Ningú més
que ell hauria pogut escriure una novel·la tan bonica sobre un període històric
en que imperaven les ombres.
