Avui, em costa molt trobar les paraules
adequades per parlar-vos de la darrera novel·la que m’ha costat llegir ja que
m’ha encongit el cor de mala manera.
Amb una portada contradictòria La noia que ho tenia tot sembla un
títol força positiu que contrasta amb la il·lustració d’una rosa negra que
l’acompanya, un color funest, de dol i pena que alhora que li dona força al
propi títol ens mostra que no tot és el que sembla, que rere aquesta portada
se’ns amaga una novel·la dura, amb veu pròpia i amb un personatge femení
complex que madurarà de cop i que finalment tindrà la força i el coratge de
mostrar la veritat al món.
L’autora Jessica
Knoll va guardar un secret propi durant disset anys i que arran d’escriure
aquesta novel·la va aconseguir amb el seu èxit aclaparador una mica de revenja.
Amb només quinze anys va patir una violació i
durant dos anys va haver de compartir escola amb els seus tres violadors, el
tema va quedar en l’oblit de molts però mai silenciat en la seva ment, ara li
ha donat veu a l’Ani FaNelli, una jove amb una vida de somni de cara al món,
però la veritat del que va patir en la seva adolescència està sortint del racó
de l’oblit.
Tot i que l’autora juga molt amb la ironia i
amb tocs d’humor negre, el que realment està mostrant és una realitat social on
les víctimes d’assetjament callen per por i vergonya, transformant les seves
pròpies vides en una ombra del que haguessin pogut ser i deixant els seus
botxins lliures de pena.
Una autoprotecció que protegeix el culpable i
encara ensorra més a les víctimes, però reconec que l’Ani FaNelli és una
heroïna, triga el seu temps però a la seva manera s’enfronta als seus pitjors
malsons i s’allibera amb la veritat.
Amsterdam
llibres ens presenta una novel·la de veritat, que posa
la pell de gallina, que frapa i a l’hora és una denuncia social, aquí us deixo
les primeres planes per que pugueu jutjar vosaltres mateixos.
Una obra brillant en tots els seus aspectes,
tant en la forma com en el fons, en la veu de la seva protagonista i els
personatges secundaris. Espero que descobriu la veritable Ani, la que viu
amagada dins un capoll que ha anat construint amb el temps i que està a punt
d’eclosionar.
Com molt bé ens diu la contraportada una
novel·la que segueix el camí de “Perduda” o “La noia del tren”, noves veus per
a noves lectures.
