Aquesta novel·la no guanya només en número de pàgines, sembla que hagi evolucionat amb els personatges i necessiti més espai per expandir-se i per dir tot allò que queda mig amagat entre les tenebres.
labutxaca ens convida a la final mundial de Quidditch, encara que el seu final és poc esperat però l’aventura bé s’ho val.
Aquest curs es centrarà en el Torneig dels tres mags, tres estudiants de tres escoles de màgia s’enfrontaran en tres proves per aconseguir ser el guanyador. La primera participant és la Fleur Delacour de l’Acadèmia Beauxbatons, el segon és en Viktor Krum de l’Institut Durmstrang i en Cedric Diggory per Hogwarts, encara que el calze de foc escopirà un quart nom, un participant que no ho hauria de ser però que no podrà refusar a participar, en Harry Potter.
Tres proves que l’aproparan a en Voldemort, on un d’ells perdrà la vida i un altre robarà més d’un cor.
Afortunadament en Harry tindrà l’ajuda d’un nou mestre, en Ull-foll Murry, tot un personatge que sorprèn amb el seu caràcter i canvis sobtats.
El punt que més m’agrada és com l’essència d’aquells que ha matat Voldemort són alliberats de la seva vareta, tancant definitivament el capítol dels pares d’en Harry.
Crec que és un impàs positiu i un canvi refrescant ja que no es centra només en l’enfrontament del bé contra el mal i comença a teixir relacions romàntiques entre certs personatges que donaran molt que parlar més endavant.
Una cosa està clara, en Voldemort a tornat i vol sang.
