After, en mil bocins, és la
segona entrega de la sèrie d’Anna Todd, "After",
on els seus protagonistes continuen lluitant pel seu amor contra tot allò que
va apareixent del passat i del present.
En Hardin la va
espifiar molt i la Tessa l’ha deixat, el que va començar com una juguesca
estúpida ha acabat amb dos cors trencats i un odi bullent a la sang de la Tessa
i un desconcert en la ment d’en Hardin.
En aquesta segona
part, els protagonistes continuaran lluitant per demostrar-se a si mateixos i
als demés el que valen, però hem de recordar que el caràcter de cadascú és molt
diferent i que les ganes de canviar no es tradueixen en un canvi immediat, això
sense mencionar persones que tenen ganes de que fracassin estrepitosament.
El que En mil bocins ens aporta és un marc
nou, la feina de la Tessa, la relació amb els seus companys i els seus desitjos
de progressar en la seva carrera. Aquest marc la fa descobrir una nova faceta
de si mateixa on la seva fortalesa s’haurà d’enfrontar al món real.
Els personatges
secundaris van agafant més cos i pes, sobretot en Langdon, la Karen i en Ken,
mentre d’altres es desdibuixen força per deixar espai a la novel·la, com la
Steph o en Noah.
Segueix sent molt
dinàmica en quant al tempo, però hi ha moments que sembla força repetitiva,
l’autora dona moltes voltes a les situacions i es força previsible, encara que
això ajuda a convertir una historia juvenil en una addicció adolescent.
Crec que l’autora
més que continuar amb la història ha estat preparant al lector per la tercera
entrega, on el desenvolupament final dels protagonistes ens dirà si l’amor
realment tot ho venç o si els límits socials i la vida en general poden marcar
més una distancia absoluta.
Es plantegen
problemes més agosarats que en l’entrega anterior i mostra clarament com les
noies solen ser més romàntiques i busquen una estabilitat, un futur amb anell i
xumets, mentre que d’altra banda els nois són més del moment no pensen tant i,
en Hardin en especial, sembla que no tinguin filtre entre els pensaments i el
que diuen o fan.
La pregunta de la
contraportada: es pot perdonar tot? Va molt enllà en el dilema que planteja, i
alhora fa pensar en si les segones, terceres, quartes... oportunitats valen la
pena o si un error pot marcar el destí d’una persona, per molt gros que aquest
hagi sigut.
Confesso que hi ha
hagut moments que no he compres les reaccions dels personatges, la manera en
que l’autora planteja la seva narració la fa molt vívida al ulls del lector i
entren ganes d’escridassar-los, realment sap com mostrar que la vida no és un
camp de roses.
Recordeu que
l’experiència After és 360º, descarregueu la seva aplicació gratuïta i gaudiu
plenament d’una historia tatuada al cor que us ofereix Columna Editorial.
