Per Àngela Sánchez
Vicente
Un
cop més ens rendim als encants literaris que ens presenta Comanegra. Breus títols que sense fer massa xivarri amaguen grans
tresors de les lletres.
Tots
ells són títols que conviden a anar molt més enllà de la lectura i la reflexió
ja que són obres que pretenen que no quedem indiferents i intentem canviar la
nostra manera de veure i entendre el món a través de la ploma de grans autors.
Avui
recuperem les lletres més tímides d’en Franz
Kafka, el mític escriptor de “La metamorfosi” anant molt més enllà del mite
o del clixé de la seva obra per excel·lència.
A
través de les Petites faules que
se’ns presenta podem desgranar al autor en la seva vessant més intimista, més
simple, més reposada i menys comercial.
L’autor
va ser un home que va viure a una Europa de temps convulsos y alhora va veure
com la seva família havia de lluitar per tirar endavant en una època en que
Europa estava sumida a les ombres.
Presoner
de les circumstàncies va desenvolupar el seu món interior i literari per tal de
donar llum a les seves ombres.
La
religió, la seva família, la figura del seu pare, el seu fort caràcter
religiós, la humilitat i la contrarietat cap a la fama que anava adquirint, la
seva malaltia... Es com si ell sempre volgués treure de la seva foscor un fil
de colors per escriure les seves obres on el canvi i la llibertat havien de ser
possibles i no només somnis.
En
aquestes breus faules que ell en uns inicis no va voler que fossin obres
principals podem veure perfils de la seva personalitat i de la seva manera de
viure i entendre el món i el seu entorn.
Gràcies
a la tasca de traducció i pròleg d’Anna Punsoda i a l’epíleg d’en Melcior Comes encara podem
contextualitzar més els perquès d’aquests textos.
Realment
es una llàstima que d’un autor que va marcar una època i tot un estil que es
pot resumir en el seu propi nom quedi sovint relacionat a una sola obra
icònica.
Per
aquest motiu creiem que aquest breu recull ajuda a obrir els ulls al que és el
llegat de la ploma de Franz Kafka i
a tot el que encara ara ens pot transmetre.
No
us perdeu la oportunitat de caure als encants del estil més kafkià i llegiu-lo,
analitzeu-lo, gaudiu-lo i apreneu.
Segur
que us sorprendrà positivament com a nosaltres.
És
una obra breu, ben seleccionada i amb un format ben maco i còmode alhora que
senyorial amb tapa dura.
És
un imprescindible de les lletres clàssiques.
