Avui ens venia molt de gust fer un homenatge a un
escriptor que podríem considerar gairebé com a padrí d’aquest modest blog, en Xulio Ricardo Trigo, un home que manté
un estret contacte amb els seus seguidors i amics a les xarxes socials, una
persona que poques vegades fa servir un no com a resposta i sempre està
disposat a donar un cop de mà a aquell que li demani.
Sabeu aquell sentiment de proximitat i de caliu que
s’estableix entre persones que han parlat contades vegades però que saps que
són allà, a tirar de pedra. Aquest és el que sentireu si compteu amb en Xulio
entre els vostres amics.
En aquest homenatge el que volem bàsicament és donar-li
les GRÀCIES, és tot un goig poder
sentir la seva veu a traves de les seves novel·les, descobrir en les seves
fotografies allò que il·lumina la seva ànima i sentir la seva companyia a la
xarxa.
Aprofitarem la ben entesa per donar-li també les gràcies
a una escriptora molt especial, una persona que ens ha ajudat ha recopilar
històries d’en Xulio, que ens ha facilitat molt la feina i que te un dels cors
més generosos que hem conegut, la nostra amiga Coia Valls. En Xulio, un autodidacta des de la infantessa
Per presentar-vos en Xulio bé podríem escriure el seu
currículum, ben formal i polit, però com a ell li agrada molt escriure
històries a partir de fets que li criden l’atenció o d’esdeveniments que
necessita desentrellar, us explicarem una història.
L’any 1959 naixia a A Corunya un nen tocat pels escribes
del cel, uns escribes que transcrivien la història de la humanitat, aquest fet
va anar arrelant i transformant-se en curiositat a mesura que s’anava fent
gran.
En Xulio de petit no va anar a l’escola, no seguia les
normes d’una mestra ni feia deures al arribar a casa, per ell l’escola era el
món i els seus mestres eren el seu pare i la seva mare, dues persones que
viatjaven força i tenien un petit negoci.
Captava la vida amb una càmera i la seva fidel llibreta
l’acompanyava, tots els llocs que visitava quedaven registrats. No us podeu
arribar a imaginar les coses que es poden arribar a aprendre amb l’experiència,
amb el desig i sobretot amb voluntat. Als dotze anys es va examinar per lliure.
Estic totalment d’acord amb la Coia quan ens comentava
que aquest fet el va marcar en la seva vocació d’escriptor, però també és un
estudiós del setè art, de menut quan els seus pares acabaven de treballar,
anaven tots tres xino-xano al cinema, i si podien triar a sessions dobles.
Però en Xulio no podia ser tot talent, el seu pare és un
bon aquarel·lista, però el seu amor per la fotografia el va fer abandonar el pinzell,
per a ell una bona fotografia és com una bona poesia, la seva composició a ulls
de l’observador segueix el dit “una imatge val més que mil paraules”.
En Xulio va crear Ligàcia, un univers paral·lel, la seva
Galicia a compartir amb el món com a escenari d’alguna de les seves novel·les.
Durant els anys vuitanta i noranta es va formar com a
escriptor a les terres valencianes, però al tombar de mil·lenni va donar un gir
a la seva vida trobant a les terres tarragonines una llar on el poeta, el
periodista cultural, el traductor, l’escriptor i l’home pot gaudir d’una
renovació constant.
Un autor que compta a les seves esquenes amb el premi
Ausiàs March, el premi Maria Mercè Marçal, el premi Miquel de Palol i el premi
Joanot Martorell entre d’altres.
Potser heu llegit alguna de les seves col·laboracions a
el Diari de Barcelona, El Temps, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia, però
si de debò voleu descobrir la seva ànima investigadora i curiosa us recomanem
el seu blog “El violinista celest”
La història,
una clau a la seva novel·la i a la nostra terra
Podeu gaudir de les seves novel·les i els seus poemes,
però nosaltres ens decantem per la seva vessant com a escriptor de novel·la
històrica, un gènere molt complicat on el marc polític, social i cultural no
pot ser alterat i són els personatges que s’hauran d’adaptar a les
circumstàncies. Cada novel·la amaga rere seu un aprofundiment en la recerca, un
estudi minuciós de la història i un desig d’anar un pas més enllà d’allò
conegut per la gran majoria de lectors.
Edicions 62, Columna i labutxaca ens
ofereixen tres títols de pes, tres obres que caldria tenir molt present i que
us recomanem des d’aquí.
Els secrets de
la reina, us
transportarà a l’any 1348 al recinte del Monestir de Poblet, on la visita dels
Reis, un misteri i el davallar de la comunitat. Set segles després dos joves
descobriran com la història pot ser manipulada pels governants, que els secrets
i la passió poden mostrar una cara fosca.
Voleu descobrir el que s’amaga rere els murs de Poblet, doncs aquí
comença la vostra pròpia aventura.
El somni de
Tàrraco, ens
portarà al passat iberoromà de casa nostra, Tàrraco florirà sota les mans de
l’emperador Octavi August i on arrelaran conspiracions provocades per les dames
negres, la riquesa i el poder, aquestes estan condemnades per la mentida, les
intrigues i la injustícia. En ella gaudireu dels ecos del passat, de les
oliveres a la vora del mar, de les togues, de la vida romana i de la
transformació d’una de les grans capitals de l’Imperi romà.
El port del nou món, us
mostrarà com era la Barcelona del 1477, els seus carrers i els seus habitants,
i com la ciutat es comença a expandir cap al mar amb la construcció del port de
la Santa Creu, una empresa titànica que remourà els ciments de moltes famílies
i on descobrireu la passió de l’autor per la cartografia. També veureu la
confrontació entre les creences religioses i el desenvolupament de la ciència i
la tecnologia.
Totes elles introdueixen l’ambient com un personatge
principal en continu moviment i evolució, però si encara no esteu decidits us
donarem les claus de la seva narrativa.
La ploma d’en Xulio crea amb paraules imatges que
sedueixen al lector, us captivarà des de les primeres ratlles i no us deixarà
escapar fins que el vostre cor enyori la última paraula de la novel·la.
Les seves histories són riques en descripcions, en petits
detalls, en aromes i sabors, tracta temes històrics amb versemblança, fidelitat
i sentiment. Els seus personatges són molt humans, patiran mals d’amor,
malalties, mort i traïció, alguns es transformaran en grans amics del lector i
d’altres, bé, entren ganes d’escanyar-los. Quan això passa vol dir que els
personatges t’han arribat, t’han transmès quelcom i no s’han quedat en un pla
perdut entre plana i plana.
La nostra recomanació és que no us quedeu amb la nostra
visió, descobriu per vosaltres mateixos la persona rere l’escriptor i
l’escriptor rere la novel·la, us garantim que gaudireu d’un passeig al passat i
esperareu noves històries en un futur.
¡Gràcies amic per ser com ets!
