Per Àngela Sánchez Vicente
Avui
ens retrobem amb la ploma sensible i alhora àcida de la Marta Romagosa.
Ja
ens va encisar amb “Tots els noms del desig” i amb “22 homes i un desig” i ara
torna amb un nou recull de relats que semblen realment contes per a adults per
abans d’anar a dormir.
Ara,
amb una gran càrrega emocional i reflexiva ens presenta tretze histories on la
bellesa d’allò quotidià esdevé extraordinària i digna de lloança. La bellesa i
la intimitat interpel·la d’una manera especial a tots els protagonistes.
Cada
conte amb un nou gir, un nou sotrac i una nova explosió d’amor cap a la
literatura.
És
la millor manera de presentar La
Polaroid i altres relats sense desvetllar-vos els petits grans secrets que
amaga i les profundes reflexions que ens convida a fer.
Les
lletres de l’autora segueixen essent subtils, tranquils, quotidianes,
amigables, esperançadors cap a la humanitat... La seva sensibilitat i franquesa
encisen als seus lectors.
M’agraden
molt els autors capaços de regalar grans histories i “bufetades” de realitat en
un format tan breu com son els contes o els relats.
Tenen
l’habilitat de crear personatges amb molta dimensió i situacions
extraordinàries amb una gran metàfora en un molt breu espai de text.
Però
ja ho deien els avis “en el pot petit hi ha la bona confitura” i també ho deien
els clàssics “lo bo si és breu és doblement bo”.
Aquesta
és la màxima de l’autora i gràcies a Rosa
dels vents tenim una nova oportunitat de gaudir de les lletres belles i
nostàlgiques de la Marta Romagosa.
És
l’antídot perfecte per aquest octubre post vacances d’estiu.
Un
petit oasi on fer les delícies dels amants de les bones lletres i les histories
que et posen contra les cordes.
Recordeu
que us espera a les llibreries!
