Fa uns mesos vaig llegir “Un fill” de l’Alejandro Palomas i vaig pensar que era
insuperable. Introspectiu, profund, àgil, modern, planer i amb una sensibilitat
espectacular.
Doncs bé, avui us presentem Un gos, i un diu... Un gos? Bé, segur
que és una novel·la tendra i amb missatge... ERROR! És molt més que això, és
una escriptura que ens descriu com a sers humans i ens dóna una dimensió que
potser només nosaltres sentim que tenim però alhora hi podem veure reflectits
els ulls de moltes persones que estimem i coneixem.
La historia gira entorn d’en Fer,
la seva mare i de l’R.
El primer que puc comentar és la
meravella de relació materna filial que ens narra, són tendres, dolços, es
comprenen, es donen espai però sobretot es recolzen i s’estimen
incondicionalment i anhelen la felicitat de l’altre.
A vegades hi ha coses que estimem
tant que ens costa posar-los un nom i és el que passa amb R.
Segur que m’entendreu quan el
llegiu i poca cosa us esbombaré de la seva trama doncs crec que com ja vàrem
fer amb “Un fill” prefereixo tirar l’ham i deixar que vosaltres mateixos
descobrir la bellesa i la tendresa que s’amaga a les seves planes desembocant
en un riu d’emocions que cada cop va a més i més.
No només ens narra que significa
un gos per al seu amo i la seva família sinó és un viatge familiar que va molt
més enllà i es perd per les planes dels records que en fer guarda a la seva
memòria.
Una nova arribada a la família,
el patiment per el benestar i la salut d’una vida estimada, l’acompanyament en
els mals moments i en els bons... Estampes familiars i emotives que tan sols
poden sortir del cor i la ploma de l’Alejandro Palomas.
Gràcies a labutxaca podeu gaudir i sentir aquesta gran novel·la.
Es fa curta, no és gens feixuga i
el que per mi és més important, no us deixarà indiferents.
Voleu conèixer a R? Voleu saber
quin serà el seu nom i el seu significat?
Vinga va, no sigueu mandrosos i
aneu a buscar un exemplar a la llibreria, aquí us en deixo les seves primeres planes.
