dijous, 3 de setembre de 2020

El missatge de Pandora

Sempre que cau un dogma, neix un nou món.

Quina gran veritat per presentar-nos El missatge de Pandora, la darrera obra del reconegut Javier Sierra, autor de títols com “El fuego invisible” i que ens fa arribar Columna Edicions.

La portada ja em va cridar l’atenció només veure-la, una dona vestida de fosc que en certa manera s’amaga en el fons per mostrar-nos una esfera brillant que sosté a les mans i que es veu rodejada per estrelles i el firmament de l’univers.

Sempre que llegeixo el nom de Pandora recordo la mitologia clàssica, un mite que va caure en la temptació d’obrir la caixa dels trons, per dir-ho d’alguna manera i va deixar escapar els mals al món.

En aquesta obra epistolar la tieta de la Arys li escriu una carta on recorda el seu darrer viatge i a partir del seu relat en fa una reflexió sobre la historia de la humanitat i del futur.

L’autor ens situa al dia d’avui, a demà... a l’època que per desgràcia vivim on una pandèmia està canviant la nostra manera de viure, d’entendre les coses i de relacionar-nos.

Així és com acompanyarem a l’Arys mentre llegeix la carta per un viatge on ens trobarem a personatges peculiars que plantegen dubtes als lectors i els demana tenir la ment oberta.

I si les pandèmies no tinguessin un origen a la Terra? I si fossin el resultat de pols estel·lar o d’un meteorit? A partir d’aquest punt es barreja amb gran art la ficció i la realitat, dades històriques, científiques, la mitologia clàssica... totes elles ens volen mostrar que les pandèmies han acompanyat la historia de l’home des de fa mil·lennis obligant-nos a evolucionar.

Una obra molt curta però que fa rumiar, la prosa de l’autor és planera i diu el que vol dir sense donar-hi moltes voltes, les descripcions són acurades i el fet de presentar una epístola i donar la opció al lector de sentir-se el protagonista al llegir-la juntament amb l’Arys personalment m’agrada molt. Això si, descobrireu un final poc esperat i sorprenent.

La prosa ve acompanyada de il·lustracions mida full complert en blanc i negre on juga amb les tonalitats de gris, les llums i les ombres, cada una d’elles molt adequada a la narrativa del moment.

Esteu davant d’un viatge al passat, massa curt pel meu gust ja que no l’he pogut deixar de llegir, encara que hi ha hagut alguna puntualització que he rellegit ja que m’ha fet pensar i obrir la ment.

Aquí us deixo les seves primeres planes.