El cine que ens va obrir els ulls

Per Àngela Sánchez Vicente

No podem negar que en aquests dies de confinament una de les eines que més ens ha distret a part de la lectura és el cinema.

I si ajuntem les dues opcions culturals?

El resultat d’aquest binomi ben engrescador en aquests dies és El cine que ens va obrir els ulls, un llibre en que la Gemma Nierga i en Jaume Figueres en una xerrada distesa entre amics repassen les pel·lícules, escenes, cançons i anècdotes del setè art que els han sacsejat i els han canviat la vida.

Ordenat de manera molt àgil, estructurat en un diàleg molt ràpid i amb il·lustracions precioses i combinades a la perfecció ens regalen la seva experiència cinèfila alhora que ens conviden de manera indirecta a la pròpia reflexió i a la descoberta de nous títols.

També té al final de tot un índex onomàstic que ens ajuda a organitzar la lectura i a rellegir els fragments on destaquen les paraules clau i els actors que es passegen per aquestes meravelloses planes.

És una obra que m’ha deixat sense paraules per la seva bellesa, per la seva frescor i pel format desenfadat del text.

Té els ingredients justos i necessaris per esdevenir una obra referent.

Organitzat en els capítols: Les mil cares de l’amor, Més llàgrimes que somriures, Sols en la foscor, Heston amb H d’història, El Juan Marsé es deia Aventis, Tots dancing and singing, Spain is different, On parle français, si parla italiano, Obrers i patrons, No tot és primera plana i Badalls i aplaudiments veiem un paral·lelisme en els generes que van tocant successivament.

Pel·lícules romàntiques, drames, d’intriga, musicals, espanyolades, cinema europeu... cap defuig del seu ull crític.

Gràcies a l’aposta de Rosa dels Vents per aquest duo que funciona a les mil meravelles podem gaudir d’una gran obra alhora que aprenem sobre el cinema en general i descobrim noves propostes per visionar.

És una obra la mar d’engrescadora!

No la deixeu escapar!

És clau per acabar de portar bé aquests dies de confinament i desescalada en que el cinema ens obre la porta a nous mons.

Escrits policíacs, de «la cua de palla» a «crims.cat»

Avui començaré amb una reflexió molt personal: “Que poc sé d’allò que m’agrada”.

He arribat a aquesta conclusió després de gaudir del número 50 de la col·lecció negra de Crims.cat, una editorial en català que ens presenta grans títols i grans plomes, una feina molt ben feta i que els lectors fidels agraïm profundament.

Escrits policíacs, de «la cua de palla» a «crims.cat» és un recull d’articles de novel·la negra i policíaca en llengua catalana. Entre ells, alguns referits a les col·leccions més importants del país, d’altres a grans autors i tendències i també a les diferents  geografies que la conformen. Amb aquest nou llibre, Àlex Martín Escribà completa les seves investigacions anteriors i obre noves perspectives per a un millor coneixement del gènere i de les obres que es publiquen en aquesta col·lecció, que tot just compleix l’efemèride dels 50 títols. 

Amb aquestes paraules se'ns presenta aquesta obra que tot i ser petita i quedar recollida en menys de 200 planes obre un ventall impressionant als lectors de nous títols i autors que podrem gaudir sense sortir de casa.

Aquesta obra comença amb una introducció que ens portarà del naixement de crims.cat amb les seves arrels a “La cua de palla” fins a la seva evolució a dies d’avui. Un arbre genealògic d’autors i obres que el lector anirà descobrint en els onze capítols en que es divideix aquest volum i amb una bibliografia que paga la pena.

Abans d’entrar en els seus capítols voldria parlar del rigor, la senzillesa, la dedicació i el brillant resultat que transmet la prosa de l’autor, una obra que podria arribar a ser considerar didàctica però que a mi, personalment, m’ha donat la sensació d’estar escoltant a un amic parlant sobre la seva gran passió. 

Primer farem un camí on ens presentarà personatges claus de la literatura negra com Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Andreu Martín i Ferran Torrent. Cada un d’ells aporta una visió i una manera diferent de fer a la literatura més negra.

Continuarem pels ambients on moltes d’elles es centren com Barcelona, la Comunitat Valenciana, Mallorca i els espais rurals. Acabant amb un capítol dedicat a la critica social i als espais d’interacció que ambienten algunes trames.

Una obra que convida a llegir i gaudir de cada un des 50 títols que formen fins al dia d’avui d’aquesta magnifica col·lecció i no patiu, entre les seves planes trobareu un mini catàleg de les obres publicades.

Crec que els he llegit gairebé tots i en trobareu les ressenyes al nostre blog. Gràcies Cims.cat per donar qualitat a la novel·la negra que tant ens estimem.

SexPeare, amor i sexe en Shakespeare

Aquells que ja em coneixen saben que una de les meves lectures preferides són els clàssics i entre els seus autors he de destacar en William Shakespeare,  dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.

És per aquest motiu que quan vaig veure que Cossetània publicava SexPeare, amor i sexe en Shakespeare no vaig dubtar gens en llegir-lo.

Realment no tenia cap expectativa al respecte, no sabia com l’autora, Rosa Maria Martínez Ascaso ens volia presentar l’obra així que vaig començar per la seva portada, un home entre dues dones, una d’elles li agafa la mà gairebé de manera possessiva i amb cara de gelosia, l’altre amb un rostre més femení i lànguid toca l’arpa atrapant-ne tota la seva atenció, és com si l’home estigues atrapat en el matrimoni però atret per l’altra dona, potser una amant... però que consti que tot això és només la meva impressió. 

Cal destacar-ne la vivor dels colors dels tres protagonistes i alhora els traços clàssic que s’adapten més a l’època de l’autor que a la nostra.

Aquest volum fa reflexions profundes, psicològiques, metafòriques, realistes i des de diversos punts de vista dels personatges de totes les obres, tragèdies i comèdies, de l’autor, no es centra en la gran parella dramàtica que tots hem llegit, “Romeu i Julieta” sinó que estén les seves impressions a tots els seus fills literaris.

Divideix l’obra en sis parts: “Facetes de l’amor” on tracta aspectes com l’amor a primera vista, la passió, la castedat, el descobriment del què és amor i com aquest evoluciona amb el pas del temps. “Guerra de sexes” on es centra en el matrimoni, reflexions sobre la dona i l’home, la homosexualitat i el lesbianisme arribant a l’androgisme i transformisme. A “Amors conflictius” entraran els conflictes com la gelosia, la infidelitat, l’adulteri, l’incest, els amors tràgics i el xantatge emocional. “Sexpearland” recull els vicis, la sexualitat, la sensualitat, la prostitució i la violència sexual. “Amor amb humor” es centra en la ironia, la llengua dels sàtirs i el joc de paraules provocadores i provocatives, arribant a “Sonets i poemes” on recull la història de “Venus  i Adonis”.

Tot això presentat per un magnífic pròleg de Genís Sinca.

Aquest volum tracta de la profunditat dels personatges de Shakespeare i alhora del propi autor, al principi al descobrir que era una obra molt detallada, un assaig en profunditat vaig pensar que seria una mica pesat però no sé com les planes anaven volant entre les meves mans, potser degut a conèixer l’obra de l’autor, però es ben cert que si n la coneixeu no us perdreu gens i estareu convidats a descobrir-la amb passió.

L’autora contraposa el seu llenguatge planer i directa amb fragments de les obres per il·lustrar el concepte, fet que li dona una dinàmica que es transforma poc a poc en un diàleg amb una nova amiga que ens mostra com a caigut seduïda per l’autor i les seves obres.

No deixeu escapar l’oportunitat de descobrir que s’amaga rere aquest regal inesperat. Aquí us deixo les seves primeres planes, una temptació que us portarà a pecar.

Springfield Confidencial

Hoy vamos a sacar a relucir nuestro lado más friki, más de treinta años avalan a nuestros amarillos personajes, una familia dispar y disfuncional en casi todos los sentidos cuyos fieles seguidores mantienen la mente abierta frente a un sentido del humor absolutamente ridículo que roza la genialidad.

No hay personaje público estadounidense ni rincón del mundo que se haya salvado de la crítica satírica y social de Los Simpson y hoy vamos a desvelar más de un secreto de la mano de Mike Reiss y Mathew Klickstein quienes participan en el proyecto desde el año 1989.

Roca Editorial nos presenta Springfield Confidencial. Bromas, historias y secretos de una vida escribiendo para Los Simpson.

En un ejemplar con una portada inconfundible donde vemos el claro azul del cielo con sus nubes blancas y lo que parece el cabello de nuestros amarillos protagonistas ¿Os habéis preguntado porque es amarillo?...

En este volumen que limita entre la biografía y el ensayo podremos descubrir muchas curiosidades y anécdotas de sus creadores, de sus personajes, de su banda sonora al largo de estos años, como ver el mundo de los Simpson o incluso el lugar donde se esconde Springfield.

Un libro que hace autocrítica sobre sus mejores y peores capítulos, sus salidas de madre y sus genialidades, frases célebres, momentos estelares, diálogos que han acabado siendo casi un hito y como surgieron son algunos de los retales que forman este libro, ¿Qué se siente estar encerrado en un cuarto escribiendo estas maravillosas historias? Y sobre todo, cientos de anécdotas de los viajes del autor a todos los rincones del mundo donde la serie ha sido adorada por millones de seguidores.

No os lo podéis perder, un ejemplar atemporal, sin edad y para el público que ya no es tan joven pero que empezó a convivir con ellos en la adolescencia. Todos llevamos dentro un poco de los Simpson, nos gusten o no, pero hay que reconocer que a estas alturas del capítulo de la vida tienen su vocabulario propio.

Si le tengo que poner un pero a este libro es la falta de color interior, hay varias ilustraciones y todas ellas en blanco y negro al igual que fotografías que mantienen la misma estética, me hubiera gustado un poco más de vida entre sus páginas, al igual que en su serie donde lo que nunca falta es el color.

Bon dia, són les vuit!

Avui us presentem l’obra que ens reflexa el creixement d’una generació i d’un periodista en paral·lel a l’evolució d’una Catalunya que batega a un ritme fort i un xic convuls.

Una obra amb un gran contingut didàctic, emotiu, reflexiu i crític que es desenvolupa des de la pausa i la ment freda del seu capità.

Per fi, l’Antoni Bassas torna a delitar als seus seguidors i els narra les “entreteles” d’un programa radiofònic que va esdevenir una icona de Catalunya mantenint sempre el rigor, la frescor i un gran anàlisi de l’actualitat.

Us semblarà mentida tot el que ha passat en poc més d’una dècada de programa entre les parets de l’estudi i al context social català.

Bon dia, són les vuit! És una novel·la directa i no necessàriament exclusiva per als oients del programa, és més, crec com a mestra que és una gran eina pels joves que pugen per tal que s’informin de manera global i transversal de la historia que més els toca.

Pels que si que érem oients sembla que podem escoltar la veu de l’autor com si sortís del llibre alhora que recordem col·laboradors i anècdotes de les quals segur recordem com les vàrem viure.

És un llibre amb molta feina de síntesi, documentació i memòria al darrera i no m’estranya gens que s’hagi merescut el Premi Josep Pla 2018.

Des dels inicis del seu programa, el propi Antoni Basses i el seu creixement personal i periodístic, els tres tenors, en Carles Capdevila, les anècdotes, la realitat i el marc social que es vivia, la crosta nacionalista i el seu periple a Amèrica es donen cita en aquesta obra tan intensa i complerta.

Gràcies a labutxaca tenim entre mans un dels llibres més escoltat.

Us canviarà, us convidarà a reflexionar i a revisar la historia recent alhora que valorareu aquest tribut a una feina molt ben feta dia a dia i condensada ara en una obra imprescindible per conèixer on estem actualment.

Jo de vosaltres no m’ho pensaria!

L’Antoni Bassas us espera a les llibreries!

Us deixem amb les primeres planes i us assegurem que no podreu deixar de llegir-lo. És altament addictiu degut a la capacitat de paraula de l’autor i a la gran tasca de selecció dels ítems imprescindibles.