divendres, 26 de juny de 2020

La lliçó secreta


Sabeu aquella sensació de tenir el cap embotat, agafar un llibre i començar a relaxar-vos?

Això és el que m’ha passat amb al darrer llibre de la meva col·lecció de capçalera Emocions de l’Editorial Comanegra.

Francesc Miralles ens presenta La lliçó secreta un relat que ens portarà a reflexionar sobre allò que realment ens sobra a la nostra vida i allò que necessitem, a la importància de ser selectius tant amb les persones que ens envolten com amb les coses que tenim o creiem que necessitem.

Una visió que ens portarà a ser més realistes amb la nostra pròpia vida i a obrir finestres per anar més enllà.

El nostre protagonista és un periodista, freelance, un autònom de 47 anys que sent un buit vertiginós a dins seu, una angoixa difícil d’explicar i que començarà a verbalitzar gràcies a una jove terapeuta.

Ens calçarem les seves sabates i descobrirem que dins de tots s’hi amaga un desordre ocult, una recerca vital provocada per un canvi més o menys significatiu i com aquest ens afecta a un nivell profund.

Una de les pautes interesants que li dona és escriure sobre ell mateix, a vegades sense voler diem més del que sembla, encara que al nostre periodista li és més còmode escriure sobre els altres.

Un viatge el portarà a Londres on parlarà amb el mestre del Ordre Budista Modern en Heads, un home que intentarà ajudar-lo a reflexionar sobre ell mateix, de com tenir masses fronts oberts alhora pot desestabilitzar i alhora la importància de perdre’s en un mateix ja que així ens podem trobar i reconectar.

També descobrireu un inicis molt interessant sobre la tristesa del temps lliure.

Aquest breu relat m’ha fet reflexionar molt, la seva prosa és captivadora, el lector empatitza amb el protagonista des del primer moment i això es transforma en una lectura ràpida, lleugera, addictiva i sense pausa. 

La seva profunditat colpeja un cop tanquem el llibret i les idees es mantenen en la nostra ment i ens conviden a reflexionar en profunditat.

És per això que sempre en gaudeixo de la seva lectura i deixo pel final el subtítol de l’obra “Un viatge inesperat cap a l’art de viure”

Una tardor a la portada ens convida a fer un canvi, a omplir en una maleta allò imprescindible i a viatjar pel camí de la nostra vida lleugers d’equipatge.

Una lectura molt adequada per aquests moments tan complicats.