Encara no he descobert quin és el secret de Marc Levy per crear un món d’il·lusió i
fantasia que absorbeix al lector i el transforma en una persona millor quan
acaba la lectura de qualsevol dels seus títols: “Totes les coses que no ens vam
dir”, “El primer dia”, “La primera nit”, “La química secreta de les trobades” i
ara El petit lladre d’ombres.
Amb aquest darrer títol publicat per labutxaca ens endinsem a la vida d’un petit marrec força espavilat
que ens mostra l’aventura d’anar a una escola nova, d’enfrontar-se als nois més
grans i abusadors, del trobament del primer amor infantil i innocent, de la
descoberta dels amics de l’ànima, sense oblidar-se dels mestres i del bidell.
Fins aquí no hi ha res que no haguem experimentat tots
d’una o d’altre manera, el més curiós és que el nostre amic te un do molt especial,
pot descobrir gràcies a les Hombres de les persones allò que els fa por, allò
que desitja pel seu futur i el que en realitat serà. Descobreix com si es
tractes de llegir un llibre les vivències de l’amo de l’ombra.
¿Ho consideraríeu un do o una maledicció? ¿Us agradaria
poder parlar amb la vostra ombra? ¿Voldríeu sentir el xiuxiueig a l’orella dels
secrets més amagats dels que us envolten?
El nostre protagonista creixerà amb la novel·la i
descobrirà que allò que el fa tan especial li pot canviar la vida, i encara que
intenti ajudar als seus amics a arribar a ser allò que somien, força li costarà
descobrir el que realment desitja el seu cor.
Descobrireu en la veu d’un nen reflexions que a molts
adults no els passen pel cap i en la seva maduresa, un nen que somia domesticar
la nit ja que li fa por i que troba en la Cléa, una nena sord-muda una ancora
per la seva vida i en la seva mare un reflex de força i d’empenta enfront una
vida massa dura a vegades.
Un fil conductor que ens presenta la vida d’un poble
força tranquil, on tothom sap les ventures i desventures del seu veí i on les
notícies tenen ales i ombres.
Un estudiant que aterrarà a la facultat de medicina i on
la seva mà esquerra i la xerrameca de les ombres li mostraran com no són només
les píndoles les que curen el cos, sinó que l’ànima també necessita de tant en
tant una empenteta.
Cada cop que tinc a les mans una de les novel·les de Marc Levy acabo sentint enyorança de
les seves planes, del seus paisatges i de la companyia dels seus personatges,
son d’aquells llibres que tens a la pila de pendents i no voldries llegir-los
mai ja que saps que et durarà poc, no els pots deixar de llegir, i llavors
hauràs de triar-ne un altre i l’experiència de descobrir-lo s’haurà acabat,
restant únicament l’esperança de l’arribada d’un nou títol.
La vida és com el mar infinit i aquesta novel·la només és
una petita escullera on l’amor sincer és guanyarà el cor del nostre nou amic i
de la seva ombra.