Per Àngela Sánchez Vicente
Aldous Leonard Huxley nascut tal
dia com avui al Regne Unit va ser un
escriptor britànic que va emigrar als Estats Units.
Membre d'una
reconeguda família d'intel·lectuals, Huxley va estudiar literatura anglesa al Balliol College d'Oxford. Conegut per les seves novel·les i el seu gran
ventall d'assajos, va publicar també relats curts, poesia, llibres de
viatge i històries per a pel·lícules i guions.
Particularment, el vaig descobrir l’any passat llegint
Un món feliç, editat per primera vegada el 1932 sota el títol Brave New World. El vaig veure sota el
braç d’un conegut i vaig pensar que el títol havia d’amagar un gran relat i al
arribar a casa em van dir que si el volia llegar estava per casa. No ho vaig
dubtar i el vaig llegir d’una sentada.
No és res del que m’havia pensat, es tracta d'una utopia
inversa per criticar el present.
Transcorre a Londres l’any 2540 i
anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament
durant el son. Tots aquests esdeveniments provoquen un fort canvi en les
estructures socials.
Amb totes les angoixes que l’autor
presents, les persones del futur busquen la diversió a partir del Soma, una
pastilla que reparteixen els mandataris i anul·la les emocions tant positives
com negatives. És la manera que troba Huxley per demostrar que tots portem
caretes posades i cuirasses que fan que no ens mostrem tal com som i que sovint
preferim no sentir per no patir.
L’anul·lació de la llibertat que
aquesta pastilla proporciona fa que els governadors es vegin amb el poder de seleccionar
a la població en diferents estadis i funcions a realitzat, inhibint-los de nou
la poca llibertat que els queda.
Els humans són separats en castes
segons la utilitat o les aptituds que tenen vers la societat en general creant
un grup anomenat els salvatges.
Lògicament la Lenina, una noia que no
es qüestiona res s’enamora perdudament d’en Bernard, un noi salvatge que tot i
no entrar en els canons de ciutadà positiu té molt clar que no hi poden existir
aquestes diferencies i comencen a crear el que esdevindrà un moviment polític i
social per enderrocar el que seria el model preestablert. Creen una campanya
pacifista i volen obrir els ulls a la societat.
S’adonaran que el Soma es perjudicial?
Podran acabar amb el model polític repressiu? Podrà la pau eliminar les
diferencies entre castes? Podran començar de zero?
Mitjançant
les seves novel·les i en concret aquesta, va exercir com crític dels rols
socials, les normes i els ideals. Es va interessar pels temes espirituals, com
la parapsicologia, la filosofia mística i les grogues, sobre les
quals va escriure diversos llibres.
Al final de la seva vida, Huxley era considerat com un
líder del pensament modern. Amic
a descobrir, tot i que la seva producció literària és llunyana en el temps
podem considerar-lo contemporani ja que era un avançat a la seva època. El
llibre que he comentat i La Illa són
dos volums imprescindibles pels amants de la bona literatura i d’una ciència
ficció incipient.
Realment existeix encara ara la
pregunta si necessiten el Soma per tal de poder viure sense preocupacions però
sotmesos a una falsa realitat o és molt millor que cadascú passi els seus patiments
però essent un mateix amb llibertats i amb la personalitat que decideixes anar
construint.
Per si voleu anar més enllà existeix
una sèrie anomenada Casi Ángeles que
basa l’argument de la seva quarta temporada en una adaptació d’aquest llibre.
Hi són reflexats el Soma, l’anul·lació de la personalitat i la classificació
dels humans en classes o castes, els positius que aporten a la societat i els
salvatges. Tampoc falten els enamoraments entre salvatges i els habitants de l’altre
cantó de la societat i la resistència que creen ambdós bàndols per acabar amb
els governadors i aconseguir un mon lliure.
Traguem-nos les caretes i mostrem-nos
tal com som!
