Us volem presentar
la novel·la guanyadora del Premi Nadal 2019. Guillermo Martínez ens presenta Els crims d’Alícia, obra que podríem considerar com la continuació
de “Els crims d’Oxford”.
Per a tots
aquells que no heu llegit l’obra anterior no us amoïneu ja que l’autor fa en el
primer capítol una síntesis detallada en veu del nostre protagonista com a
introducció i és per aquest motiu que es poden llegir per separat.
Certament el
que em va atraure més per a llegir-la va ser la idea de conjugar un dels millors
autors de relats i contes Lewis Carroll amb una sèrie de crims, l’estètica de
la novel·la evoca el conte d’Alicia al país de les meravelles, les tasses del
te del barretaire, el rellotge del conill blanc i les cartes de la Reina de
cors tot reflexat sobre una boira espessa Oxfordiana.
Ens trobarem
un any després dels crims ocorreguts a la novel·la anterior i amb alguns dels
seus personatges com l’estudiant G, el professor Seldom i l’Inspector Petersen,
el curs sembla començar bé fins que la Kristen, una becaria troba una pàgina
perduda d’un dels diaris de Lewis Carroll, ella no te cap problema en
comunicar-ho a la Germandat Lewis Carroll però no vol entregar la pàgina per
assegurar-se el seu reconeixement.
Un fet que
no passarà ja que patirà un mortal accident que amb el pas dels dies es
descobrirà com a quelcom més ja que aniran succeint crims imitant certs
aspectes o fragments de Alicia al país de les meravelles.
Aquests
crims seran un dels eixos vertebrals de la novel·la que s’anirà confabulant amb
el coneixement que gracies a la Germandat el lector descobrirà de Lewis Carroll
qui tindrà el seu propi protagonisme sense deixar de ser polèmic i com a tercer
eix tindrem la plana desapareguda en si mateixa, o millor dit, el que hi ha
escrita en ella. Sense oblidar que la matemàtica i la lògica aniran
entreteixint la trama.
S’ha de
remarcar que la prosa de l’autor és molt pulcra i neta, els seus diàlegs són
àgils, les descripcions són detallades i el fet que el protagonista no tingui
nom a part d’un parell de mencions a la seva inicial G ajuda al lector a ocupar
el seu lloc donant-li una gran qualitat a la novel·la.
Els capítols
estan numerats i alguns d’ells comparteixen número ja que els podríem
considerar com simultanis i continus en el espai temporal concret.
labutxaca ens presenta un thriller que
afronta els crims des de diverses perspectives, busca el detall clau i dona
l’oportunitat al lector d’anar estirant d’un fil invisible que no deixa d’anar
canviant.
Una novel·la
que centra el seu misteri en un conte, en la importància de la literatura en si
i en l’estudi d’ella mateixa.
Una lectura
imprescindible pels amants de les lletres, de les matemàtiques i de la lògica
que pot arribar a ser il·lògica.
