Dos amics de
vint anys és un llibre que honra el valor de
l’amistat fins a límits insospitats. Poques persones consideren tenir molts
amics però en realitat tothom en té, ara, cal veure de quina qualitat són.
Per la càrrega emotiva i la gran
sensibilitat al narrar la historia, estic convençuda de que el seu autor, en Sebastià Alzamora, de ben segur en té
de bons i ha pogut parlar des de les seves pròpies vivències i experiències.
En aquesta novel·la inspirada en la
relació entre Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel, trobem a dos amics que
viuen els darrers dies de les seves vides en comú.
En Bartomeu agonitza al sanatori i
en assabentar-se de la noticia, en Salvador corre tant com pot sorprenent-se a
si mateix per anar a visitar-lo i donar-li tot el suport i benestar que li pot
oferir.
Mentre estan compartint últims
moments, rememoren els moments en que es van conèixer en plena Guerra Civil,
els moments en que es van enamorar de la mateixa xicota i les mil insolències i
rebel·lions que varen fer quan eren tan sols dos joves que despertaven a la
vida.
Ara, amb la perspectiva, ens
ofereixen una visió de l’efímer de la vida, de la bellesa i la seva fragilitat
però alhora de la fermesa i solidesa de l’essència de les persones i els
sentiments i valors profunds.
Entre les seves pàgines trobem com
una amistat, ja sigui la dels protagonistes o la dels altres personatges
corals, pot ser ferma encara que hi hagi hagut un lapse de temps d’allunyament,
diferencies ideològiques o discrepàncies.
Aquesta novel·la que podem gaudir
gracies a labutxaca m’ha recordat
grans novel·les sobre l’amistat com ara “L’amic retrobat” d’en Fred Ulman o el
darrer i aclamadíssim “El nen del pijama de ratlles”.
Això si, potser per la propania amb
la que escriu el Sebastià Alzamora
aquesta esdevé més propera, amb un sentiment més català on no cal dir t’estimo
perquè l’altre persona se’n assabenti o no cal una carícia o un petó per
demostrar l’afecte que existeix entre dues persones.
És un llibre molt recomanable per a
tothom doncs és ràpid i àgil de llegir alhora que està ple de contingut
emocional, somriures i alguna llagrimeta.
Això si, crec que el que seria ideal
és trobar al teu amic de la vida, aquell que ha donat llum als teus dies de
foscor, el que ha compartit les seves glories amb tu i regalar-li per tal
d’emfatitzar encara més el missatge del llibre.
Jo l’he llegit i sé a qui el
regalaré, espero que pugueu gaudir-lo i compartir-lo amb el vostre amic o
amiga. Recordeu que és entre humans que ens humanitzem.
Per si encara en teniu algun dubte
us deixem amb la presentació que en va fer l’autor:
