dimecres, 29 d’agost de 2018

Al mateix riu d’Heràclit


Per a mi és tot un honor i privilegi retrobar-mer amb les lletres de Pep Coll, un autor que ja em va fascinar amb “Nius”, "Les senyoretes de Lourdes” (Premi Sant Jordi 2007) i  Dos taüts negres i dos de blancs”.

A la seva nova proposta abandona el seu estimat Pallars tant en l’espai com en el temps i ens presenta una nova fascinació personal sobre la filosofia, un fet que en aquest cas comparteixo ja que el món de l’Antiga Grècia i Roma sempre m’ha cridat, potser pels seus herois i la seva mitologia, però s’ha de reconèixer que les bases del nostre pensament la nostra evolució com a societat neixen en gran mesura en la ment dels grans filòsofs amb un pensament tan vigent avui com ho eren llavors.

Al mateix riu d’Heràclit és un projecte de llarg recorregut basat en un volum trobat l’any 1972 per un estudiant de filosofia de la UB i novel·lat amb gran enginy.

El nostre protagonista és Eleudos, esclau d’Heràclit qui escriu la biografia del seu senyor, així serà com ens trobarem immersos en l’Antiga Grècia als segles VI i V a.C, moment del naixement de la filosofia i els inicis de la democràcia a Atenes del segle VI a. de C.

Coneixerem de primera mà aspectes bàsics de la societat, de la vida diària i en un ampli espectre la època en si mateixa, amb les seves guerres, els seus problemes polítics i una vida marcada pel que s’esperava d’un.

Heràclit, també conegut com l’obscur, va declinar la vida que tenien destinada per a ell per viatjar de jove, així seguim el seu periple per Babilònia, Sicília, la muntanya Olimp i la seva participació en les Guerres Mèdiques, sense oblidar el seu objectiu d’ aprendre i ser lliure de pensament.

Ell fou el primer en deixar constància, en breus fragments i cites que ens han arribat, la seva defensa de que tot està en canvi continu d’aquí el títol del llibre ja que segons Heràclit “No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu. Ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi”.

Aquesta obra és una joia didàctica i alhora lúdica, per a ments curioses amb ganes de pensar, reflexionar i per que no dir-ho amb ganes de filosofar, ja que trobareu grans cites que us cridaran a fer-ho.

Una obra que es va entrellaçant amb els nostres dies i que planteja a la seva manera moltes qüestions sobre que podrem esperar del nostre futur.

S’ha d’agrair que a les seves darreres pàgines trobem una cronologia de l’època  i un llistat dels Déus i Herois que anireu trobant a l’obra amb una breu descripció i el seu nom  conegut tant en grec com en romà.

Proa en presenta una gran il·lustració motivacional, quan entrem a les xarxes ens acaben bombardejant amb frases i cites com si fos la modernitat en la seva millor forma, però la veritat és que la majoria d’elles són fruit del pensament filosòfic de l’antiguitat.

Crec que el toc que li dona l’autor és el que li calia per ser quelcom més que un simple llibre per aprendre, va un pas més enllà i per a tots aquells que ho poseu en dubte us deixo les seves primeres planes.