Tornaran a
buscar-me,
pot existir un títol més suggerent i enigmàtic? Qui tornarà? On tornaran?
Perquè tornaran? Amb quines finalitats? Em faran bé o em faran mal?
Els protagonistes de l’aventura són l’Iris i en Greco,
dos alumnes de l’acadèmia Fènix, una acadèmia antiga, plena de jardins i fonts
adreçada a aquells joves que potser per incomprensió parental són etiquetats
com a conflictius i difícils.
Potser poden ser mals estudiants però no se’ls escapa res
del que passa al seu voltant, són dos joves que unint forces acabaran per
descobrir el secret de direcció i de l’acadèmia Fènix. Quin serà el misteri? El
resoldran? Jo aposto a que si, amb unes guies espectaculars i l’ajuda de la
Giulietta arribaran al cap del carrer.
M’ha enamorat el format en que s’intercalen les veus dels
protagonistes doncs els capítols imparells corresponen a la veu de l’Iris i els
parells estan escrits sota el punt de vista d’en Greco, un format que dóna
dinamisme, ritme i un cert toc d’interacció amb ells doncs acabes coneixent-los
millor i imaginant segons quin capítol que hagués passat si el narrador hagués
estat l’altre.
Josan Hatero i Use Lahoz, quatre mans que escriuen agafant la mateixa ploma i
pensen, imaginen i somien en la mateixa direcció.
Una aventura relatada amb una aura màgica, fantàstica i
amb tocs de misteri que ens captiva, ens estimula a seguir i seguir llegint
fins descobrir les incògnites que afecten als protagonistes que esdevenen amics
nostres per la manera que tenen els autors de descriure’ls i donar-los un volum
i una profunditat majestuoses.
Potser, externament i agafant només un bri de l’essència
de la narració, pot semblar una mica referencial d’en Harry Potter i amb
reminiscències de Els Jocs de la Fam però no és gens així. Personalment crec
que l’únic que tenen en comú es que ens presenten a tres joves que amb la seva
vitalitat i curiositat tenen l’esperança, la força i el valor de treure a la
llum allò que per diversos motius s’amaga a les ombres des de temps remots.
Com a molt podem considerar que els autors han fet allò
que els llatins anomenen captatio
benevolentia, es a dir, agafar d’alguna cosa el millor i encara millorar-ho
i portar-ho al propi terreny amb una nova visió.
La Galera ens mostra una vegada més el
gran respecte pel públic juvenil fent-lo partícip de grans histories defugint
dels clàssics que han de llegir per obligació a les classes de literatura i
acostant-los a un gran ventall de títols adreçats a ells en especial.
Els clàssics son amics a retrobar i calen ser llegits per
copsar el sentit de les lletres que han conformat les idees d’un territori però
potser el temps de l’adolescència és un temps dedicat als somnis, al gust per
la lectura i al descobriment del propi gust literari i La Galera omple aquest sentit i les estanteries i tauletes de nit
dels joves de la casa.
No dubteu a ficar el nas en aquesta aventura ja sigueu un
públic teen o simplement amants de
les bones histories, de ben segur us traslladarà a la vostra època escolar més
díscola.
De moment i si ens voleu acompanyar, ens trobem a
l’acadèmia Fènix on un renaixement és possible.
