Avui us vull presentar una de les darreres apostes d’ Amsterdam Llibres i que m’ha deixat en certa manera perplexa.
La seva portada no diu res i ho diu tot, sobre un fons negre veiem un faune sobre una columna banyada per la força de les onades als seus peus. Una imatge molt sòbria que m’ha convidat a pensar en el laberint del faune i en la mitologia, un tema que m’agrada molt.. però en aquest moment ja m’hauria equivocat força.
Aquesta historia ens presenta un personatge peculiar, en Piranesi, qui realment no es diu així però de moment l’anomenarem amb aquest nom.
Ell viu a la Casa, el seu món, un edifici enorme format per tres plantes, la primera està sotmesa al mar i les marees on hi viuen els peixos i les algues que l’alimenten, al segon pis i viuen les aus, en Piranesi, l’Altre i tretze cossos i al tercer pis hi ha els núvols.
Aquesta casa és un món en si mateix i per mitja dels diaris d’en Piranesi coneixerem totes les seves estances, les grans estàtues i a l’Altre, qui viu també a la casa i amb qui es reuneix dos cops per setmana per descobrir el gran secret del coneixement.
El nostre protagonista és feliç amb la seva vida, amb els descobriments de la Casa, amb cada racó que ens mostra i amb la seva relació amb l’Altre fins que apareix un nou habitant, el número setze qui segons l’Altre pot canviar la vida del nostre protagonista i no per bé.
Susanna Clarke ens presenta un somni oníric, una fantasia, un món totalment nou ple de misteri i aventures, original i força estranya però que sedueix al lector fins a la darrera plana.
Certament les primeres planes són força laberíntiques, el lector sembla que estigui a punt de perdre’s i alhora sent la necessitat de seguir llegint per treure l’entrellat de tot plegat fins que en un punt la narració fa un clic i el lector viu a la Casa.
La prosa de l’autora es molt dinàmica, crea un món únic a la mida del seu protagonista, donant a l’espai categoria de personatge. Les descripcions són molt acurades i detallades però no es fan gens pesades, els personatges són sòlids i alhora eteris.
És una historia per paladejar, per gaudir poc a poc, per copsar-ne les seves tonalitats i el que diu i deixa de dir amb una originalitat poc vista.
Gaudiria molt donant-vos moltes més pinzellades però seria molt injusta de robar-vos l’experiència única de gaudir aquesta historia que us farà viure.
Llums i ombres, realitat i somnis, mar i cel, moltes dualitats us esperen com a convidats a la Casa.
