Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de març del 2018

Harry Potter i el llegat maleït



Alohomora!

Amb aquest petit encanteri obrim una porta a la memòria dels muggles presents, una visita guiada a Hogwarts de la mà de l’Albus Severus Potter i l’Scorpius Malfoy, dos nois que volen defugir de l’ombra dels seus pares i ser ells mateixos.

Aquest fet provocarà que allò que no va ser i que mai hauria de ser obri una petita porta cap el que hagués pogut passar si en el seu moment en Voldemort hagués acabat amb en Harry i els seus amics.

Una amistat entre dos joves que per tradició haurien de ser enemics i que troben en l’altre el reflex perdut d’ells mateixos, una amistat entre dos joves hereus que es faran un nom propi intentant allunyar-se de qui van ser els seus pares però apropant-s’hi sense donar-se’n compte.

Una obra de teatre que ens transporta dinou anys més tard i que transforma a en Harry, l’Hermione, en Ron i en Draco en detonants i espectadors de les decisions més o menys encertades dels seus propis fills.

Harry Potter i el llegat maleït és una obra de teatre que agafa les reminiscències d’aquell nen que va sobreviure i ens mostra un món ple de possibilitats més o menys nefastes. La novel·la inclou el repartiment dels actors i una breu biografia dels autors.

J.K. Rowling, John Tiffany i Jack Thorne ens presenten la vuitena historia d’aquest personatge tan estimat, una obra de teatre dinàmica, addictiva i molt ben traduïda que ben bé podria ser el guió de la pel·lícula.

Una narració molt visual, amb el marcatge de les entrades i sortides d’escena, d’uns diàlegs fluids i el contrapunt entre els adults i les noves generacions.

Aquesta novel·la té com a punts forts el recuperar personatges que consideràvem perduts, els descobriment del que va ser d’aquells nois valents i lluitadors amb el pas del temps i sobretot la presentació de nous personatges que carregaran amb el pes dels esdeveniments. Encara que he trobat a faltar algun personatge indispensable per aquells que admiràvem les diferencies i especialitats de cadascú d’ells.

M’agradaria poder explicar-vos la trama fil per randa, però està tan ben lligada que si us dono una mica de Lumus! descobrireu més del que us vull explicar. Només us diré que la sang de Voldemort corre per les venes d’un hereu que s’amaga entre les planes que ens presenta labutxaca, i que la lluita entre el bé i mal ressorgirà des de les tenebres més fosques.

No deixeu escapar l’oportunitat de tornar a creure en la màgia, en fer petits encanteris, en treure la pols a les vostres varetes i passejar pels passadissos de Hogwarts.

Us esperem a l’andana 9 i ¾ per començar l’aventura!


dimecres, 15 de febrer del 2017

Bèsties Fantàstiques i on trobar-les. El Guió original



J. K. Rowling és de les poques escriptores capaces de transformar tot allò que toca en or, podríem dir que la màgia que s’amaga entre les planes de les seves novel·les brolla de la seva ploma com l’alè que s’escapa en un somriure.

Si ja ens va embruixar amb el jove Harry Potter i les seves aventures i rere la seva darrera publicació de “Harry Potter i el llegat maleït” ara torna amb aquest nou format de guió per presentar-nos en paper l’estructura original d’una de les pel·lícules que més recentment ha fet les delícies dels més menuts i d’aquells que conserven el seu petit Peter Pan al cor.

Bèsties fantàstiques i on trobar-les és el guió original que ens presenta en una edició de luxe que ens ofereix Empúries, un volum digne per ser regalat, rebut i comprat.

Amb una coberta pulcre, seria, amb fons blau com la nit i unes lletres i il·lustracions en daurat ja mostra el detall i la cura que s’ha tingut al presentar aquest volum.

Estem a punt de conèixer un nou amic i tots aquells secrets que amaga dins la seva maleta. El nostre protagonista és en Newt Scamander, un jove explorador i magizoòleg que protegeix essers màgics en extinció degut al seu desconeixement o al fet de ser titllades com a perilloses.

Una d’aquestes parades el portarà a la gran ciutat de Nova York on el seu món es complicarà força quan algunes de les seves bèsties s’escapen i creen problemes per allà on passen.

El volum esta dividit en escenes, marcant els seus diàlegs i les característiques de l’ambient que se li vol donar, breus il·lustracions esquitxen les seves planes representant la visió original de l’autora respecte al nou món fantàstic que ens presenta.

Sempre centrada en el detall, l’obra ens ofereix també un glossari de termes cinematogràfics, el repartiment i l’equip que ha dut aquest guió a la gran pantalla, on personalment m’agradaria remarcar la tasca del guanyador d’un premi Oscar, Eddie Redmayne com a protagonista.  

Una obra que no podeu deixar de tenir en la vostra col·lecció, això sí, si sou una mica primmirats en l’ordre l’haureu de col·locar davant els “Harrys”, ja que l’aventura succeeix cinquanta anys abans.

Gaudiu de l’aventura i no us enamoreu d’alguna bestiola, n’hi ha de molt bufones. Que la màgia us inspiri a somiar amb la grandesa de la vida i de la imaginació.



dijous, 13 d’octubre del 2016

Harry Potter i el Llegat Maleït



Alohomora! 

Amb aquest petit encanteri obrim una porta a la memòria dels muggles presents, una visita guiada a Hogwarts de la mà de l’Albus Severus Potter i l’Scorpius Malfoy, dos nois que volen defugir de l’ombra dels seus pares i ser ells mateixos. 

Aquest fet provocarà que allò que no va ser i que mai hauria de ser obri una petita porta cap el que hagués pogut passar si en el seu moment en Voldemort hagués acabat amb en Harry i els seus amics. 

Una amistat entre dos joves que per tradició haurien de ser enemics i que troben en l’altre el reflex perdut d’ells mateixos, una amistat entre dos joves hereus que es faran un nom propi intentant allunyar-se de qui van ser els seus pares però apropant-s’hi sense donar-se’n compte.
 
Una obra de teatre que ens transporta dinou anys més tard i que transforma a en Harry, l’Hermione, en Ron i en Draco en detonants i espectadors de les decisions més o menys encertades dels seus propis fills.

Harry Potter i el llegat maleït és una obra de teatre que agafa les reminiscències d’aquell nen que va sobreviure i ens mostra un món ple de possibilitats més o menys nefastes. La novel·la inclou el repartiment dels actors i una breu biografia dels autors.

J.K. Rowling, John Tiffany i Jack Thorne ens presenten la vuitena historia d’aquest personatge tan estimat, una obra de teatre dinàmica, addictiva i molt ben traduïda que ben bé podria ser el guió de la pel·lícula.

Una narració molt visual, amb el marcatge de les entrades i sortides d’escena, d’uns diàlegs fluids i el contrapunt entre els adults i les noves generacions.

Aquesta novel·la té com a punts forts el recuperar personatges que consideràvem perduts, els descobriment del que va ser d’aquells nois valents i lluitadors amb el pas del temps i sobretot la presentació de nous personatges que carregaran amb el pes dels esdeveniments. Encara que he trobat a faltar algun personatge indispensable per aquells que admiràvem les diferencies i especialitats de cadascú d’ells.

M’agradaria poder explicar-vos la trama fil per randa, però està tan ben lligada que si us dono una mica de Lumus! descobrireu més del que us vull explicar. Només us diré que la sang de Voldemort corre per les venes d’un hereu que s’amaga entre les planes que ens presenta Empúries, i que la lluita entre el bé i mal ressorgirà des de les tenebres més fosques.

No deixeu escapar l’oportunitat de tornar a creure en la màgia, en fer petits encanteris, en treure la pols a les vostres varetes i passejar pels passadissos de Hogwarts

Us esperem a l’andana 9 i ¾ per començar l’aventura!



dimarts, 7 d’octubre del 2014

El crèdit



Tinc el plaer de compartir amb vosaltres una obra curta però que queda en el lector durant molt de temps, irònica i contundent, una comèdia  de situació on els dos personatges principals juguen al gat i a la rata.

En Jordi Galceran (Barcelona 1964) és autor d'obres tan emblemàtiques en els escenaris catalans com Paraules encadenades (Premi Born de Teatre, 1995) o Dakota (Premi Ignasi Iglesias, 1998). Ha fet traduccions i adaptacions de diverses obres i ha treballat de guionista de televisió en sèries tan conegudes com Nissaga de poder o El cor de la ciutat. El mètode Grönholm li ha obert les portes de l'èxit internacional, i ara ens sorprèn amb El crèdit.

No sé si heu anat mai a demanar un crèdit al un banc, espero que no, però en aquest cas l’Antoni va al banc a demanar un crèdit i quan el director de la sucursal li diu que no, aquest l’amenaça amb enamorar a la seva dona i fer-se-la, així mateix, aquí comença una batalla d’ingeni i lingüística on les casualitats fan pensar a un i penedir a l’altre.

Tot hauria quedat, potser, en un no res, si aquest director no estimes tant a la seva dona i li explica el que li ha passat, aquesta s’ho pren com una ofensa i el fa fora de casa... sembla que les prediccions de l’Antoni es van acomplint, així que tots dos es tornaran a reunir.

El crèdit, es va estrenar a La Villaroel sota la direcció de Sergi Belbel i amb dos protagonistes de luxe, en Jordi Boixaderas i en Jordi Bosch. Només de pensar el que em vaig perdre em fa bullir la sang.

labutxaca ens ofereix una comèdia de situació a l’alçada de  comèdies  com l’Hotel Fawlty o ‘Allo ‘Allo.

Però tota comèdia basada en una realitat com aquesta on el rerefons social i la crisi econòmica esta escanyant a la classe baixa i mitjana, fa proliferar l’ingeni de les persones i tot allò que hagués pogut no ser acaba sent.

Una de les critiques més dures que s’amaga entre les seves planes és el fet que la paraula d’una persona no es quantifica en Euros i per això sembla que no té cap valor. Jo aquí, si hem deixeu, posaré el crit al cel. 

Crec sincerament en la paraula de la gent, no hi ha res més representatiu d’un mateix que la seva dignitat i la seva paraula. Si una persona té paraula pots confiar en ella, també és cert que hi ha gent que no en té de paraula, però aquests no acostumen a donar-la ja que per a ells mateixos no té valor.

Sobre dos personatges contundents recau tota la acció, però l’acció que queda amagada rere d’ells en els personatges que de manera més indirecta interactuen amb ells, com la dona i el germà del director del banc, sorprendran al lector i ens faran descobrir com d’un engany és pot treure una veritat.

Aquesta obra teatral té el crèdit que cadascú de nosaltres li vulguem donar, però crec que val la pena descobrir com amb ironia i una llengua ben afilada és poden donar arguments increïbles per lluitar pel que un creu just i necessari.