Avui
ens retrobem amb E.L.James, autora
mundialment coneguda per la trilogia “Cinquanta ombres de Grey” i el seu
spin-off “Grey”.
Rosa dels vents ens presenta la seva nova aposta, Mister és en certa manera una esperada
novel·la pels seguidors de l’autora i una prova de foc per aquells que no van
aconseguir caure captivats per la historia que ens presentava.
La
meva experiència personal amb l’anterior saga va anar canviant a mesura que passava
el temps, va ser la primera historia d’aquest gènere que queia a les meves mans
i em va seduir però una segona lectura em va fer ser més crítica, així que
llegir Mister era en part un
desafiament personal amb l’autora.
La
historia ens porta a l’actualitat, en Maxim Trevelyan és un playboy de l’alta
societat, ric, vividor, compositor i amb uns quants vicis, però la seva vida
canvia radicalment quan el seu germà gran Kit mor en un accident de moto i
totes les responsabilitats del seu nou títol nobiliari recauen a les seves
espatlles sense comptar amb una cunyada que cau al seu llit.
L’Alessia
és la dona que li cuidarà la casa i qui serà tot un misteri per a ell, una jove
intel·ligent, resolutiva, forta i valenta que no cau en els seus paranys ja que
guarda un gran secret, a part de tenir un gran talent amb el piano.
Tots
dos personatges seran els narradors de la seva historia juntament amb un
omniscient que ens donarà visions generals de tot plegat.
Les
comparacions són odioses però reconec que l’autora ha madurat en la seva prosa
i la narrativa és una mica més realista, vaja, toca una mica més de peus a
terra però desaprofita la oportunitat d’aprofundir en temes com la violència de
gènere, el tràfic de persones i el conservadorisme de les classes socials.
Les
pujades de temperatura són conseqüència de la trama i es centra més en el caràcter
evolutiu dels personatges, encara que les escenes explicites hi són.
Hem
de ser sincers, és una novel·la on peca de clixés i encara que en parlen com la
ventafocs del segle XXI jo li veig un punt més “canalla”.
Una
lectura àgil, amena, sense gaires mal de caps pel lector amb paisatges que es
transformen en certa manera en protagonistes i personatges secundaris poc
agraïts i un gir argumental tens al final que li dona el toc de gràcia.
No
he acabat de tenir feeling al cent per cent amb la novel·la. Aquí us deixo les
seves primeres planes, la millor manera de que jutgeu per vosaltres mateixos,
de vegades ser un autor best-seller implica que el lector esperi massa.
