Per Àngela Sánchez Vicente
Avui ens trobem novament amb una obra de l’Editorial Les Hores i, com sempre, esdevé directament una joia a les nostres mans i un llibre que no podem deixar de recomanar.
Aquesta editorial sempre ens sorprèn amb autors foranis de gran qualitat i amb èxit tant de critica com de públic guanyat a pols.
Autors dels que tenen tinta corrent per les venes y un gran amor per la literatura i que alhora ens ajuden a créixer i ens conviden a la reflexió.
És impossible sortir indemnes d’aquestes lectures i és el que les fa interessants.
A Inquiets coneixerem a un pare i una filla amb molt que dir-se i dir-nos.
Sentiments i ensenyances particulars que esdevenen universals i ens obliguen a pensar en les nostres vides i com vivim el dia a dia.
El pare és un cineasta suec estructurat i molt respectuós amb els hàbits, ella és la seva novena filla fruit d’un amor furtiu amb una actriu que va esdevenir la seva musa.
La nena cada any el visitava a la casa que tenia a una illa del mar Bàltic.
Ara que ell ja és gran i ella és una jove promesa de la literatura es proposen fer un llibre junts sobre la vellesa i la vida.
La noia grava hores i hores de xerrades arran de les grans preguntes que tots els humans ens fem al llarg de la nostra existència, la memòria i la pèrdua però malauradament el projecte queda a mitges doncs el pare mor.
Recent passen uns anys l’autora es veu amb el coratge de sentir la veu del seu pare enregistrada i tornar a reflexionar sobre allò que ell li va deixar dit i d’aquí brolla el sentit i significat d’aquesta obra.
És una biografia i homenatge a la nissaga d’una manera molt interessant alhora que obre debat sobre molts temes que ens humanitzen i sensibilitzen a tots.
No us negaré que algun fragment és una mica dur però la Linn Ullmann esdevé la narradora perfecte i sap posar les notes de color, les brillantors i les anècdotes adequades per tal que l’obra tingui ritme, un tempo definit i una trama que encisa.
És una gran lliçó de vida i un tribut a un cineasta que en aquesta obra és més pare que mai.
Un sentiment i un vincle dibuixat a la perfecció amb els seus moments tendres i sense ocultar les ombres.
És una autèntica troballa!