Per Àngela Sánchez Vicente
Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra
d’en Francesc Torralba doncs la meva
relació amb la seva obra té historia. Us interessa que us l’expliqui?
No m’importa massa el que hagueu respost doncs haig
d’explicar-ho! Corria l’any 2006 quan vaig començar els meus estudis
universitaris de magisteri a la Universitat Ramón Llull i el meu primer
Practicum, per bromes del destí vaig assistir a una conferència de l’autor
sobre “L’art de saber escoltar” i
com un bombardeig d’idees i una manera excepcional d’establir ordres sobre els
nostres valors vaig veure ben clar quina seria la base de la meva experiència
didàctica del Practicum: fer que els nanos de segon de primària reflexionessin
sobre les diferencies de sentir i escoltar.
Realment va ser tot un èxit i més enllà del que era
estrictament la meva pràctica educativa em varen demanar que cada divendres a
la tarda els fes una reflexió per tal que els quedés latent a la ment i fos
subjecte de reflexió i creixement personal i social per ells. Als nens els
encantava i als mestres i pares encara més!
Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón
Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on
cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb
els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre
ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però
amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.
Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu
somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens
convida tan estimat autor.
Aquest cop ens sorprèn amb La revolució ètica i abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em
sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur
que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser
plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!
És reivindicatiu i posa el punt de vista en allò que ens
inquieta a tots. Qui ha de tenir ètica? Tothom! No podem viure en un món on
l’ètica sigui un mer objecte d’estudi, l’hem de convertir en un model de vida.
Quins són els mínims? Cada un té el seu propi nivell però
quin és el nivell exigible? Hem de remoure els fonaments de la nostra educació
per tal que els habitants del món del futur tinguin una base ètica
desenvolupada alhora que una habilitat per desenvolupar actituds emocionals i emotives
amb el sentit crític sempre actiu.
Els adults també tenim l’oportunitat de salvar-nos de les
garres del consumisme i d’una societat on tot passa massa ràpid i sense cap
qüestionant.
Hem perdut el nord i estem immersos a una societat on val
estafar, defraudar, malversar... tot pel rendiment i la riquesa material. La
desgràcia és que com més riquesa material tenim més pobresa ètica adquirim. Hi
ha punt de retorn?
Què és més valuós per un nano: parlar perfectament tres
idiomes o tenir una base ètica? Hem de fomentar conceptes o actituds? Jo ho
tinc molt clar! Amb valors i aprenentatge personal i d’autoconeixement i una
base autocrítica i ànims de millor podran arribar on vulguin!
De la mà d’Ara
llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en
aquest “Mar d’emocions” i corregir
el nostre camí dirigint-lo a un port més noble i més enriquidor per nosaltres
mateixos i per tots aquells que ens envolten.
Llegir-lo és com sentir un encantador de serps, veritat
rere veritat ens dóna unes quantes bufetades de realitat i ens sacseja la
consciència. Ell es pregunta si ho haurà aconseguit, a nivell personal i tot
l’equip de La Petita llibreria li diem que si, ha passat l’examen amb nota!
Gràcies per les lliçons i esperem tenir més obres seves
al nostre abast! Són medecina per l’ànima!
