Per Àngela Sánchez Vicente
Vivim immersos en la modernitat gastronòmica, en el
foodporn, en un món tecnològic on les fotos d’allò que mengem són subjecte
d’admiració però… què hi ha al darrera de la nova cuina?
A la novel·la El
xef ens podrem fer a la idea del masclisme que encara impera rere els
fogons professionals, sobre els novells d’exigència, els stages, els rols a la
cuina, la recerca de l’èxit i el públic gastronòmic un tant estúpid.
El nostre protagonista, en Monocle, entra a treballar al
restaurant The Swan. Per a ell és un trencament amb tot doncs a casa no s’hi
troba bé, creu que se l’infravalora i que se’l qüestiona massa però no sap el
que li espera.
El seu cap, el xef Bob és brusc, dictatorial, poc
dialogant, busca-merders, intimidant i es pensa que ell és l’únic que sap
cuinar i sobrevalora el seu paladar.
Sembla que el pobre Monocle ha sortit del foc per caure a
les brases però tot sigui pel seu somni!
De la mà de l’autor novell Simon Wroe ens endinsem a una cuina on les ganivetades vénen per
l’esquena, els complots es couen a foc lent i la venjança és el plat fred per
excel·lència. Realitat o ficció en un món que creix i creix inexorablement?
En Monocle només trobarà refugi en els seus companys,
pollets mullats plens de pors i secrets tal com ell. Els uns confiaran en els
altres i poc a poc l’amistat aflorarà com un instint de protecció davant el xef
Bob. Hi haurà alguna poma podrida que pugui perjudicar el cabàs que ha format
en Monocle?
De la mà d’Edicions
62 i una gran traducció al català a càrrec de l’Albert Torrescasana podem veure a vista d’ocell com les modes
amaguen un món molt obscur i com a la gastronomia la sala dels restaurants és
la cara brillant de la Lluna mentre la cuina és la part oculta i més
tèrbolament fosca.
Realment m’ho he passat molt bé dons es combinen plats
freds amb calents, moments de tensió amb d’altres on els camarades desenvolupen
i desgranen les seves intimitats.
Quanta realitat hi ha a l’obra? Jo crec que força!
És cert que sense exigència no podem arribar a la
perfecció, però hi ha molts camins i el totalitarisme d’en Bob no és pas el
millor.
Se’n sortiran aquests joves somiadors?
Animeu-vos a la lectura i gaudiu de cada nou gir. És una
novel·la molt enriquidora, àgil, àcida i moderna. Altament recomanable!
