Tenim entre mans una novel·la que
sota el tint de negre es presenta com una obra molt colorista que ens vol obrir
la ment i reflexionar sobre el valor de la cultura i la lectura d’avui en dia.
No negarem que la trama principal de
L’assassí que estimava els llibres és
l’assassinat d’un crític literari amb l’obra “L’assassinat entès com una de les
belles arts” ben a prop seu.
Però més enllà del seu caire
detectivesc és una clara declaració d’intencions per tal que reflexionen sobre
el paper de la cultura en el nostre context social.
És conegut que el mestre de les
lletres Martí Domínguez és reconegut
per obres de grans pensadors i personatges com Goethe, Voltaire, Buffon i un
llarg etcètera i alhora també destina bona part de la seva tinta a
presentar-nos escenaris en un temps real històric com a les muntanyes de
Maestrat i l’Alcalatén.
Sempre amb una gran tasca de
documentació ens apropa fets i personatges per tal de fer-nos-els més familiars
i propers d’una manera àgil, amena i molt interessant.
Ara toca una critica sobre nosaltres
mateixos. No som erudits i potser ni ho pretenem però cal mirar enrere per aprendre
i als costats per comprendre el món i viure amb una mica més de pau i
coneixement sobre allò que ens passa.
L’assassinat és l’excusa perfecta
per tal que els personatges ens mostrin la naturalesa humana i el teixit social
d’avui en dia.
Enveges, traïcions, egòlatres i
presumptuosos es donen cita en aquesta novel·la que és una obra mestra i és una
manera perfecta de conèixer el treball de l’autor.
En Martí Domínguez fa molt temps que és un indispensable a les nostres
prestatgeries però per qui encara l’ha de descobrir és una carta de presentació
perfecta.
Amb els ingredients justos i
necessaris coneixerem el segell particular de l’autor i tindrem la necessitat
d’investigar sobre la seva bibliografia anterior.
De la mà de labutxaca i la seva nova aposta literària situarem el món de les
lletres valencianes en el nostre mapa i ens aproparem a un autor que val la
pena seguir d’a prop.
Us resistireu a aquest misteri ple
de critica?
Crec que és un bon pla,
desgranar-lo, reflexionar i crear un nou horitzó.
Vinga va! Anem a la caça de
l’assassí i de tots aquells que trepitgen la cultura!
