Per Àngela Sánchez Vicente
Existeix la gent realment bona? Existeix la gent cent per
cent dolenta?
Una gran reflexió sobre la dualitat entre el bé i el mal
i la manera en que ambdós es poden donar la mà sense negar-se l’un a l’altre és
la novel·la Consulting.
Per ser sincera després de la setmana Negra de Barcelona
2016 haig de confessar que encara que sóc amant del gènere és costós trobar-ne
alguna que aporti alguna cosa més o aquell toc diferencial que l’allunyi de
totes les altres o dels vells clixés que es repeteixen sense parar als grans
best sellers.
En contra de mi mateixa, m’haig d’empassar les meves
paraules doncs en aquesta obra he trobat aquest “no sé què” que m’encisa i
m’enganxa des d’un inici.
Només obrir-la veurem el que és el teatre de las vida amb
la seva cruesa, però tot i ser dura no ho és pas més que la vida real i
sobretot el sistema.
El nostre protagonista, l’Antoine Jacob, treballa al
consultin La Boîte en que procuren lluitar contra els paràsits de la societat
sota el lema de la “pau social”. Semblen uns justiciers que volen portar-la a
terme amb els seus mètodes per tal d’equilibrar una mica la balança... amb els
casos que tracten a un li bull la sang i es planteja que podria arribar a fer.
Però ben aviat es trobarà amb en Pascal, un aturat
sindicalista que l’encadenarà en una historia de violència intentant sobreviure
en un món de llops disfressats de llops.
És extremadament realista i ens mostra com ens hem
deshumanitzat en qüestió de pocs anys, en com ens hem allunyats dels valors
social i com estem perdent cada cop més el nord.
La ploma d’en François
Thomazeau ens dóna una bufetada de realitat disfressada de novel·la negra
en que el valor de la justícia i l’equilibri entre el bé i el mal juguen el
paper principal.
Gràcies a Alrevés podem
ampliar la nostra biblioteca de gènere negre amb un plus de sensibilitat
equilibrat amb realitat i cruesa que fa que els pels es posin de punta i que en
petita escala ens qüestionem el nostre dia a dia, les nostres accions, les
nostres reaccions i les relacions que establim.
També cal reconèixer la feina de traducció de la Maria Llopis, una feina que sovint
queda oculta i poc valorada però ells son els responsables de que la bellesa
escrita en altres idiomes arribi a les nostres mans.
El millor serà que descobriu a l’Antoine vosaltres
mateixos i coneixeu les seves motivacions i els seus perquès.
Us animeu a la recerca? Sou bons o dolents? Es pot ser bo
i dolent alhora?
Llegiu-ho i ho entendreu!
