Benvolgut David, t’agraïm molt que dediquis part del teu
temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al
blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres
lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “El guerrer adormit”.
El que podem dir de David Martí és que va néixer a
Barcelona l’any 1970, humanista, mestre, consultor i responsable de projectes
relacionats amb les noves tecnologies, però que un bon dia va decidir deixar-ho
tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure i a fer conferències.
El 2008 va publicar “La revolució interior”, el 2010 va
escriure la seva primera novel·la “Les bruixes d’Arnes”, el 2012 “La metgessa
de Barcelona” i ara ens presenta “El guerrer adormit”
Tot això ho podem saber gracies al seu web http://davidmarti.es/ o a les contraportades dels seus
llibres, però volem saber més coses.
Així doncs, i si et sembla bé, comencem per descobrir coses
d’en David Martí.
Una cosa que ens intriga és com un home tecnològic
decideix canviar de vida i transformar-se en un home de lletres. Quin fou el detonant d’un canvi tan
important a la teva vida?
El detonant va ser fer-me conscient de que portava una vida
que en realitat no m'agradava. A partir d'aquí van succeïr-se una sèrie
d'encontres i casualitats que em van fer adonar que era possible viure d'una
manera molt més consequent amb el que jo volia.
La necessitat de compartir amb altres persones la meva
experiència a l'hora de reinventar-me personal i professionalment.
Fa uns tres anys vares publicar la teva primera novel·la
amb un gran èxit entre els lectors,
Com
et vas sentir a veure que després d’haver creuat el teu desert hi havia algú
que t’esperava?
Va ser una gran lliçó. La prova evident de que havia
estat molts anys adormit.
Ets un enamorat
de la teva existència o encara et manca quelcom per fer-la rodona del tot?
Crec que l'amor, com la felicitat, s'ha de treballar cada
dia. Avui estic més enamorat de la meva existència que ahir, però menys que
demà. Amb la felicitat em passa el mateix.
Moltes gràcies per las teves paraules! El Petit Príncep
és un llibre que hauría de llegir la Humanitat sencera per entendre que les
coses que de veritat són importants no es veuen.
“El guerrer adormit” és una novel·la humana, emotiva,
real on la por s’ha de vèncer i s’ha de començar a despertar a una vida on
potser patirem o on potser quelcom sorprenent ens esta esperant. Et semblaria bé que a part d’aquests
adjectius s’hi afegís un com “d’autoajuda”?
Jo més aviat diria que és una novel·la de la que tots
podríem ser-ne els protagonistes.
No faré gaire spoiler, però la novel·la comença: “Mai no
he sigut una persona valenta.”
Alguna
vegada t’has plantejat aquesta frase en tu mateix?
Absolutament. Si hagués estat valent m'hauria atrevit a
despertar abans.
L’Edward, el
nostre protagonista, te alguna cosa d’en David l’autor?
Sí, té moltes coses. Però també estic convençut de que
molts lectors s'identificaran amb ell i amb la resta de personatges.
Alguna de les
cançons de la banda sonora de la vida de l’Edward serien les del David? Ens
podries dir alguna d’elles? Què t’aporten?
No podria entendre la vida sense música. I el millor de
tot és que cada instant pot tenir la seva banda sonora. En el meu cas m'agraden
grups de tota mena però la cançó que em ve ara al cap és Purple Rain de Prince.
La novel·la està
inspirada en fets reals, quin grau de dificultat aporta aquesta dada a la
creació dels personatges i de l’ambient?
Penso que sempre és més fàcil escriure sobre coses que
has viscut. No cal fer l'esforç d'imaginar. Només cal obrir el calaix de la
memòria corresponent i rebuscar al seu interior.
La vaig escriure en castellà, però la traducció al català
la vaig fer jo mateix.
Va ser molt
difícil aconseguir donar tant caliu a un espai tan asèptic com un hospital i a
la inversa donar un aspecte asèptic a una llar com la de l’Edward i l’Ellen?
No, la veritat és que no em va costar gaire. Volia que
l'habitació d'un hospital es convertís en un veritable palau. Al final, casa
nostra està allà on vulguem.
La Hanna i en Tom són uns personatges que van més enllà
d’un pla o de dues dimensions, sembla que parlin al lector, no fan puntada
sense fil i aporten saviesa, esperança i humanitat, són dos personatges que
disten molt entre ells però que fan un tot excepcional, el destí els uneix per
despertar un cavaller perdut. Creus en
la força del destí?
Sí, crec en la força del destí però encara crec més en la
voluntat de les persones per fer realitat els seus desitjos més genuins.
Si el món fos
una gran partida d’escacs, quina creus que hauria de ser la perspectiva dels
jugadors i quina la peça clau per guanyar-la?
M'agrada més imaginar el món com un d'aquells preciosos
mandales de mil colors que fan els monjos tibetans amb sorra. Nosaltres som els
petits granets.
Quin creus que
seria el nom que li donaria en Tom a en David Martí? Per què?
Em diria que sóc un guerrer adormit que poc a poc va
despertant del seu somni.
Ja estic treballant un nou llibre que publicarà Edicions
62. És una història que estic gaudint molt i que parla d'unes dones carregades
de valor i sabiduria.
M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a
partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga
rere una portada cavalleresca on la princesa rescatarà al seu guerrer.
Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em
responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i
creus important? Ens la respons?
P-
R- M'agrada massa el misteri per desvetllar-la. Qui me la
faci em guanyarà per sempre més...
Moltes gràcies de nou, i sobretot per deixar-me el cor
encongit, la pell de gallina i els ulls vermells a l’acabar la novel·la i
descobrir un guerrer despert i decidit.
Una abraçada
Núria Sánchez Vicente
