Avui ens retrobem amb un dels autors que més admirem en
aquesta casa, en Ramón Solsona torna
amb una gran novel·la sota el braç.
Potser si que tenen raó les veus que diuen que l’autor
triga una mica entre llibre i llibre però que voleu que us digui... prefereixo
mil vegades esperar una mica i tenir entre mans una obra que és una joia que no
tenir la immediatesa d’altres autors que presenten llibres més superficials.
Si destaquem alguna de les múltiples facetes com a
escriptor que ens fascina del Ramón Solsona és la seva capacitat de donar veu a
aquells que resten en silenci.
Ara és el torn de les opinions i visions dels habitants
de Cardós que van viure les obres hidroelèctriques.
A Allò que va passar a Cardós trobem un marc històric teixit amb rigor i respecte per la
historia i uns personatges diversos i particulars que ens conviden a ficar-nos
a la trama d’un salt.
Quan tractem d’una novel·la basada en fets reals admirem
que sigui molt veraç i que ens la transmetin de manera que puguem sentir el
batec de la societat des de diverses classes socials i diferents ideologies per
poder aprofitar el plaer de la lectura per aprendre de fets que són memòria
històrica del que som i serem.
Trepidant, addictiva, altament didàctica, àgil, planera,
profunda, sensible, amb tocs d’humor, àcida i molt verídica. Crec que no hem
llegit res que se li assembli.
De la mà de Proa podem
viatjar en l’espai i el temps ara que les vacances ja han acabat. A qui no li
ve de gust?
Recordeu que l’autor té un “jo-no-sé-què” que el fa especial!
Potser té una marca que el marca!
Tenim la sort de poder donar-li veu a l’autor i ens ve
molt de gust poder saber més coses tant d’ell con de la seva novel·la.
Quan va sentir
que el món de les lletres l’estava esperant? Mai. És una motivació interior, una
necessitat d’expressar-se literàriament.
Per vostè la
paraula “escriptor” es refereix més a una professió o a una vocació? Les dues coses. No estan pas
renyides.
Quina és la
qualitat que més aprecia en un escriptor? La qualitat literària. Pots semblar una obvietat, però no sempre es
compleix.
Imagini que
pogués fer un viatge en el temps i l’espai i
Quin consell
li donaria a un jove escriptor que comença? Que llegeixi. I que estripi
molt, que no s’enamori de la seva pròpia creació.
Vostè és un
gran defensor de la nostra llengua i de la seva importància per poder escriure
i expressar-se adaptant-se al moment de la narració. Creu que la literatura en
català va per bon camí? Sí. La consideració social de la llengua i la seva fortalesa. No. Però la
producció literària en català té un bon nivell actualment.
Què el va
motivar a escriure sobre aquest període històric en concret? Que unes obres gegantines
siguin avui pràcticament desconegudes.
Com va ser el procés de documentació sobre les obres
hidroelèctriques de Cardós? Hi ha passat alguns dies? Llarg, laboriós, però era
necessari per fer versemblants les històries.
Què sent com autor quan tenint
la seva novel·la a les mans llegeix: “... té l’èpica dels personatges humils i
la grandesa literària d’un clàssic”? És agradable llegir-ho, però això ho escriuen
terceres persones. Jo em “limito” a escriure la novel·la.
Creu que l’obra hidrològica seria comparable a la
construcció faraònica? per descomptat, mantenint les distancies en el temps
però no en l’esforç humà. Tant com faraònica, no, però sí gegantina.
En aquest llibre torna a ser la veu dels que ja no
poden explicar la historia. Creu que la memòria és el passat que vol seguir
esdevenint present? No deixa de ser una novel·la històrica, encara que se situï fa només
cinquanta anys.
La dictadura és narrada des de diversos punts de
vista. Per vostè quin creu que és el gran punt negatiu i si hi ha, quin el
positiu? Una dictadura no té cap
aspecte positiu. Cap, ni un. Es destructiva i contrària a la llibertat per
naturalesa.
Els anys seixanta són llum o ombra? Totes les èpoques tenen
llums i ombres.
Per vostè quin és l’objecte més representatiu dels
anys seixanta? El bikini? Els nous ritmes? Sí, el twist i els Beatles.
I la tele. I el turisme.
Quina creu que seria la banda sonora de “Allò que va
passar a Cardós”? Té una música pròpia, la que escoltaven i la que cantaven els
treballadors andalusos, sobretot.
Té algun personatge preferit en aquesta obra tan
coral? Quin seria el motiu? Tots els personatge són fills meus. Els bons i els dolents, els bonics i
els lletjos, els simpàtics i els antipàtics.
A l’actualitat
hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen
els seus llibres. Creu que els escriptors de veritat com vostè, aquells que en
lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Jo no distingeixo ni justifico ni m’adsric enlloc.
No jutjo els altres. Prou feina tinc a escriure tan bé com sé.
Creu que ser
escriptor avui en dia és més fàcil doncs gràcies a les xarxes socials hi ha més
interacció amb els lectors? No ho he experimentat.
Vostè valora
més les critiques professionals o les del seu públic lector? Valoro les anàlisis en profunditat, tant si es diuen
crítiques com no.
Com s’imagina
la Diada de Sant Jordi d’enguany? Sabem que falta molt, però apostem per la seva
novel·la i la seva gran qualitat narrativa. No hi penso gens, en Sant Jordi. Ara em preocupa més centrar-me en la
propera novel·la.
Si li
prohibissin escriure... a què es dedicaria? A escriure d’amagat.
Per acabar
ens agradaria que ens respongués a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta
que mai li han fet i creu essencial
respondre-la? Ens la pot respondre?
Quin va ser el seu primer llibre, el més antic que
recorda? Tilín-tilín primera
parte, que era el llibre de lectoescriptura amb què ens ensenyaven a llegir i a
escriure al parvulari. Un llibre pedagògicament molt bo, per cert.
Moltíssimes
gràcies pel seu temps i li desitgem l’èxit que es mereix amb aquesta
grandíssima obra.
Gràcies de
nou
Àngela
Sánchez Vicente
La Petita
Llibreria
