divendres, 27 de març del 2015

Deu top-models i una boja que parla sola



Feia molt de temps que no reia tant, en Daniel Arbós sap com treure-li suc a la generació jove a la trentena que segueixen més perduts que un pop en un garatge.

Deu top-models i una boja que parla sola és un títol que no copsa la bellesa que s’amaga entre les seves planes i potser si, una mica de la seva bogeria que s’encomana. Però jo li canviaria el nom per Google, ja que té tot el que esteu buscant.

A partir d’avui serem amics de l’Edu, un jove periodista que ha perdut la xicota, que té una feina que no li agrada i al qual tothom el colla per que faci coses, conegui noies, i millori la seva vida, segons la visió dels altres per descomptat, mentre que dins d’ell pateix un trencament dels esquemes tradicionals que abraça tots aquests àmbits.

Aquesta novel·la que sembla superficial, al més pur estil Friends a la catalana, és més profunda del que sembla, ja que tota ella gira en la recerca de la felicitat, de sortir del cau fosc infeliç on ens té submergits la crisi econòmica, els amors frustrats, els calers i la feina poc agraïda, una barreja de paranoies existencials que barrejades fan un còctel molt explosiu.

Si digues que no he posat cara d’algun conegut en algun dels personatges mentiria, fins i tot podríem dir que hi he posat la meva en algun moment. Tots hem tingut algun moment de frustració, en que et ve de gust trencar amb tot i començar de nou però no es pot fer, i si amb tot això no hi hagués prou afegiu les dates nadalenques a la equació.

Una Barcelona que desperta esplendorosa i s’apaga amb la música de discoteca és un personatge per si sol on descobrir nous llocs on anar a prendre una copa o a sopar, una ciutat que s’amaga dins la Barcelona que no veiem ja que no dediquem ni un minut a observar-la.

L’Edu, ara un jove solter del Barri del Born, ens parla en primera persona i veurem com intenta fer cas de molts dels consells dels seus companys i de la seva germana bessona, i així és com l’acompanyarem a fer cursets de gairebé tot: Tàpers creatius, danses tribals, Origami, Reiki, tota una odissea per trobar la felicitat.

En Carlos és la veu del sentit pràctic, en voleu un exemple, segons ell si us heu de lligar a una de més de trenta que no tingui fills, millor gossos que es poden sacrificar. La Paula és el reflex de la treballadora precària i amb un sou per malviure, i de l’Aina, la ex-novia, millor que la conegueu vosaltres mateixos.

En la veu de l’Edu també descobrireu moltes veritats com els canvis a la ciutat, com el barri del Born s’ha transformat i com els turistes s’han fet amb els indrets de la gent del carrer i els seus veïns.

Daniel Arbós posseeix una veu irònica molt fina i polida, la seva prosa és fresca i molt dinàmica, enganxa al lector des del principi i amb ell patirem però també riurem.  Una obra de ficció inspirada en fets reals, on és un noi qui pateix d’amor perdut i ens demostra que no tots són iguals.

Una obra amb una fina sensibilitat que us apassionarà i no podreu deixar de recomanar a amics, coneguts i saludats, tal i com ens diu en Jordi Rourera (editor d’RBA La Magrana).

Realment la vida, la fortuna, i la casualitat s’han conjurat per fer la guitza a l’Edu? Com molt bé llegireu a la contraportada:

“De vegades agafen ganes de partir-li les fletxes a Cupido. I la cara, sobretot la cara.”

RBA La Magrana fa un encert que descol·loca a la llei universal, també coneguda com Murphy, un autor novell amb una novel·la a l’alçada d’escriptors més versats. 

Només podem dir-li a l’Edu que no s’amoïni, que per Sant Jordi tindrà un gran èxit garantit.