Feia molt de temps
que no reia tant, en Daniel Arbós
sap com treure-li suc a la generació jove a la trentena que segueixen més
perduts que un pop en un garatge.
Deu top-models i una boja que parla sola és un títol que no copsa la bellesa que s’amaga entre les seves planes
i potser si, una mica de la seva bogeria que s’encomana. Però jo li canviaria
el nom per Google, ja que té tot el que esteu buscant.
A partir d’avui
serem amics de l’Edu, un jove periodista que ha perdut la xicota, que té una
feina que no li agrada i al qual tothom el colla per que faci coses, conegui
noies, i millori la seva vida, segons la visió dels altres per descomptat,
mentre que dins d’ell pateix un trencament dels esquemes tradicionals que
abraça tots aquests àmbits.
Aquesta novel·la
que sembla superficial, al més pur estil Friends a la catalana, és més profunda
del que sembla, ja que tota ella gira en la recerca de la felicitat, de sortir
del cau fosc infeliç on ens té submergits la crisi econòmica, els amors
frustrats, els calers i la feina poc agraïda, una barreja de paranoies
existencials que barrejades fan un còctel molt explosiu.
Si digues que no he
posat cara d’algun conegut en algun dels personatges mentiria, fins i tot podríem
dir que hi he posat la meva en algun moment. Tots hem tingut algun moment de
frustració, en que et ve de gust trencar amb tot i començar de nou però no es
pot fer, i si amb tot això no hi hagués prou afegiu les dates nadalenques a la
equació.
Una Barcelona que
desperta esplendorosa i s’apaga amb la música de discoteca és un personatge per
si sol on descobrir nous llocs on anar a prendre una copa o a sopar, una ciutat
que s’amaga dins la Barcelona que no veiem ja que no dediquem ni un minut a
observar-la.
L’Edu, ara un jove
solter del Barri del Born, ens parla en primera persona i veurem com intenta
fer cas de molts dels consells dels seus companys i de la seva germana bessona,
i així és com l’acompanyarem a fer cursets de gairebé tot: Tàpers creatius, danses
tribals, Origami, Reiki, tota una odissea per trobar la felicitat.
En Carlos és la veu
del sentit pràctic, en voleu un exemple, segons ell si us heu de lligar a una
de més de trenta que no tingui fills, millor gossos que es poden sacrificar. La
Paula és el reflex de la treballadora precària i amb un sou per malviure, i de
l’Aina, la ex-novia, millor que la conegueu vosaltres mateixos.
En la veu de l’Edu
també descobrireu moltes veritats com els canvis a la ciutat, com el barri del
Born s’ha transformat i com els turistes s’han fet amb els indrets de la gent
del carrer i els seus veïns.
Daniel Arbós
posseeix una veu irònica molt fina i polida, la seva prosa és fresca i molt
dinàmica, enganxa al lector des del principi i amb ell patirem però també riurem. Una obra de ficció inspirada en fets reals,
on és un noi qui pateix d’amor perdut i ens demostra que no tots són iguals.
Una obra amb una
fina sensibilitat que us apassionarà i no podreu deixar de recomanar a amics,
coneguts i saludats, tal i com ens diu en Jordi Rourera (editor d’RBA La
Magrana).
Realment la vida,
la fortuna, i la casualitat s’han conjurat per fer la guitza a l’Edu? Com molt
bé llegireu a la contraportada:
“De
vegades agafen ganes de partir-li les fletxes a Cupido. I la cara, sobretot la
cara.”
RBA La Magrana fa un encert que
descol·loca a la llei universal, també coneguda com Murphy, un autor novell amb
una novel·la a l’alçada d’escriptors més versats.
Només podem dir-li
a l’Edu que no s’amoïni, que per Sant Jordi tindrà un gran èxit garantit.
