Avui
us porto un nou títol de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra, una de les col·leccions que més m’agraden pel
seu format butxaca i flexible que pots portar a tot arreu, per la seva extensió
que és com un pot petit on hi ha la millor confitura i sobre tots aquests
aspectes per la capacitat de tots els escriptors que en formen part de fer-nos
reflexionar i anar més enllà, de cridar-nos en silenci a llegir entre línies i
a copsar els sentiments palpables que van aflorant a mesura que anem passant
les seves planes.
En
aquesta ocasió Tew Bunnag ens
presenta una obra dura, molt dura que parla amb esperança i alegria d’un
dels moments més dolorosos de la vida de
tothom, la pèrdua d’una persona estimada, dels últims instants, del seu darrer
alè.
El temps del Lotus pretén ajudar-nos a tenir una visió
no tant negativa en el moment de la pèrdua, un fet que de primer moment i abans de llegir-lo ja el tenia etiquetat
amb un no, és impossible, ni de broma... tots aquells que hem passat per aquest
moment de dol juraríem que no hi pot haver esperança en donar quelcom positiu
al fet de perdre un pilar de la nostra vida.
L’autor
en parla amb humilitat explicant-nos la historia d’un nen, en Siri qui de petit
perdrà a la seva germana Pi Nit i com en aquest cas la petita havia deixat de
patir, un fet que nosaltres no ens plantegem ja que ens centrem en el nostre
propi dolor.
Però
en Siri pateix un dol en silenci, i al anar creixent va sentir curiositat i de
la mà d’un monjo reflexionarà entre els aspectes de la vida i la mort, ja que
un forma part de l’altre.
Aquest
fet l’havia fet viure sense amor, incapaç de donar i rebre per por de perdre.
Una
lectura molt profunda amb un pròleg on l’autor ens parla de la seva pròpia
experiència acompanyant a nens al seu final. Si dic que m’ha posat la pell de
gallina em quedo molt curta.
M’ha
costat comprendre molts aspectes de la narració, mai estem preparat per llegir
sobre la mort com a part de la vida, però la prosa és molt fluida, podem
entendre-ho com un conte amb moralina i això convida a continuar llegint.
Una
obra que és una experiència en si mateixa amb un títol del qual cal remarcar la
importància i simbolisme del Lotus a Orient, símbol de puresa de cos i ànima,
una flor sagrada associada a Buda i al budisme.
