divendres, 28 de setembre de 2018

No diguis res


Llibres del delicte ens presenta el seu títol número trenta-dos, cosa que sembla fàcil de dir però porta darrera una gran tasca.

Raquel Gámez Serrano torna a l’atac després de presentar-nos “A la seva pell” i “Els CIE o la il·legalitat institucional” per presentar-nos No diguis res, una novel·la que desdibuixa el terme de gènere negre, en aquest cas no busqueu el mort, el pinxo o la policia, esteu a punt d’entrar en una historia psicològica i profunda on el negre del delicte el porten els personatges marcat a l’ànima.

L’autora en una novel·la curta aconsegueix atrapar-nos en una espiral on els personatges ens aniran mostrant el seu passat i present, fets que marcaran el seu futur.

La novel·la comença presentant-nos un matrimoni força feliç que busca ser una família complerta.

La Edit és una dona obsessionada amb la maternitat i tenir un fill però les coses no són fàcils, és un personatge marcat per traumes de la seva infantesa i que la portaran a ser una persona depressiva i inestable. Una dona que crearà el seu propi món imaginari per a ella sola.

En Jan, el seu marit és un personatge marcat per una baixa autoestima, masclista i gens empàtic. Podríem considerar-lo en aquest cas una víctima més de l’engranatge de la vida.

Junts aniran fins a Ucraïna a buscar el seu fill però els enganyaran i fins aquí puc llegir...

En aquesta novel·la curta es tracten temes com l’adopció, la maternitat, i com els nostres protagonistes són el resultat de com varen ser educats, les referencies socials que tenen i els valors de la parella.

La tensió narrativa va en augment fins a deixar-nos en un precipici d’emocions al final, comença amb un tempo pausat que va arrelant en el lector fet que li dona cos i dinamisme.

Viurem tres períodes temporals cosa que dosifica la trama i ens mostra tots els prismes dels personatges deixant clar que estem davant d’una novel·la psicològica, humana, vital i social que portarà als seus personatges al límit fins a la negror en estat més pura de la humanitat.

Una portada més que encertada que no vol dir res però que ho diu tot.