Llibres del delicte ens presenta el seu títol número
trenta-dos, cosa que sembla fàcil de dir però porta darrera una gran tasca.
Raquel Gámez Serrano torna a l’atac després de
presentar-nos “A la seva pell” i “Els CIE o la il·legalitat institucional” per
presentar-nos No diguis res, una
novel·la que desdibuixa el terme de gènere negre, en aquest cas no busqueu el
mort, el pinxo o la policia, esteu a punt d’entrar en una historia psicològica
i profunda on el negre del delicte el porten els personatges marcat a l’ànima.
L’autora
en una novel·la curta aconsegueix atrapar-nos en una espiral on els personatges
ens aniran mostrant el seu passat i present, fets que marcaran el seu futur.
La
novel·la comença presentant-nos un matrimoni força feliç que busca ser una
família complerta.
La
Edit és una dona obsessionada amb la maternitat i tenir un fill però les coses
no són fàcils, és un personatge marcat per traumes de la seva infantesa i que
la portaran a ser una persona depressiva i inestable. Una dona que crearà el
seu propi món imaginari per a ella sola.
En
Jan, el seu marit és un personatge marcat per una baixa autoestima, masclista i
gens empàtic. Podríem considerar-lo en aquest cas una víctima més de
l’engranatge de la vida.
Junts
aniran fins a Ucraïna a buscar el seu fill però els enganyaran i fins aquí puc
llegir...
En
aquesta novel·la curta es tracten temes com l’adopció, la maternitat, i com els
nostres protagonistes són el resultat de com varen ser educats, les referencies
socials que tenen i els valors de la parella.
La
tensió narrativa va en augment fins a deixar-nos en un precipici d’emocions al
final, comença amb un tempo pausat que va arrelant en el lector fet que li dona
cos i dinamisme.
Viurem
tres períodes temporals cosa que dosifica la trama i ens mostra tots els
prismes dels personatges deixant clar que estem davant d’una novel·la
psicològica, humana, vital i social que portarà als seus personatges al límit
fins a la negror en estat més pura de la humanitat.
Una
portada més que encertada que no vol dir res però que ho diu tot.
