Fa
uns dies vaig rebre de mans d’un gran amic i editor, en Marc Moreno, un exemplar de El
despertar del navegant, la darrera aposta de Llibres del Delicte que avui ja podreu trobar a les llibreries.
No
havia llegit res fins al moment de la seva autora, Maribel Torres i en certa manera de tant en tant ja m’agrada
descobrir nous autor que poden aportar una nova visió al gènere negre, un
aspecte decisiu per l’editorial.
La
nostra protagonista és l’Ariadna, una investigadora privada o detectiva qui rep
un encàrrec força compromès. L’asseguradora de la família Masdeu ha descobert
que un Miró que penjava ales parets del seu iot Zenit ha sigut canviat per una
falsificació de gran qualitat.
Aquests
no volen aixecar la llebre i l’Ariadna amb l’ajuda d’en Pau, un geni de la
informàtica hauran de descobrir que ha passat sense que els propietaris se’n
assabentin.
La
introducció ja ens fa veure que no tot serà fàcil, també he de reconèixer que
em va sobtar que un quadre d’aquest valor estigues en un iot que com a molt es
fa servir sis mesos l’any, però els rics i les seves extravagàncies em queden
una mica lluny.
Així
comença un cas que podria semblar força senzill i que s’anirà complicant
entreteixint amb la falsificació d’art, la corrupció, el xantatge,
l’especulació immobiliària a la Costa Brava i diversos fils conductors que
crearan una visió més amplia del que semblava un fet puntual i aïllat.
La
prosa de l’autora és molt fluida, gairebé com un cant de sirenes que t’atrapa
en la seva xarxa i no et deixa marxar, manté un ritme lineal i un tempo
sostingut amb uns moments de tensió que fan despertar el lector i no només al
navegant.
Els
seus personatges no són complicats, estan molt ben construïts i alhora els fa
propers al lector, m’ha sigut molt fàcil empatitzar amb ells i voler
acompanyar-los en els seus descobriments.
No
ens podem oblidar del marc geogràfic meravellós de la Costa Brava, un lloc que
convida a pensar en platges i vacances i en aquest cas amaga molt més del que
els sol fa brillar.
La
seva lectura se m’ha fet curta, és d’aquelles histories que agrada ja que en el
fons és molt rodona, tot té un motiu i un perquè i a l’anar-ho desgranant
sembla que la trama flueixi com una pujada de la marea, poc a poc però va
guanyant terreny en el cor del lector.
